3.3.06

Vitoria, hermanos, nosotros no olvidamos


Avui fa trenta anys. El 3 de març de 1976, cinc joves obrers en vaga vàren ser assassinats, quan assistien a l'assemblea convocada a l'esglèsia de Sant Francesc d'Assis.
Algú va ordenar llençar gasos dins de l'esglèsia. Algú va ordenar disparar. Algú va obeir les ordres. Alguns van ser assassinats per defensar els seus drets com a treballadors i com a ciutadans.
Alguns no oblidem, no podem oblidar, i no volem oblidar.
"Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries"
Alguns seguim, i seguirem, sentint les campanades a morts.
Sobre aquestes campanades es va formar la nostra democràcia. Amb aquestes campanades dins nostre seguim, i seguirem, lluitant per la defensa dels drets de tothom. Amb aquest record volem anar endavant, però amb aquest record.

2 Comentarios:

Blogger Laia Gomis dijo...

El més important és que l'aconteixement que descrius en aquest article no caigui en l'oblit, aquest és tan sols un cas puntual però darrera d'ell s'hi poden afegir molts d'altres. Precisament, aquests articles contribueixen a que dins la nostra memòria sempre hi hagi un petit racó on emmagatzemem fets que mai haurien d'ésser oblidats.

3/3/06 20:54  
Blogger Jordi Pedret dijo...

Sí,Laia. És necessari el record.És necessari saber qui era l'algú que donava ordres i qui eren els alguns que van morir. Cal saber qui ens va ajudar a preservar la memòria.
Era Ministre de l'Interior Manuel Fraga Iribarne. Els morts eren treballadors que exercien el seu dret de reunió i de vaga. El poeta que va composar la cançó "Campanades a morts" era Lluís Llach.
Sí, hi van haver més "incidents", Montejurra, etc., però Vitòria va ser enormement important per a tots els qui aleshores intentavem fer coses en aquest pais.

3/3/06 22:17  

Publicar un comentario en la entrada

Enlaza con este post:

Crear un enlace

<< Home