Rajoy, Acebes, Zaplana i la presó

311 etarres van sortir de la presó durant els dos governs d'Aznar, dels que van ser ministres Rajoy, Acebes i Zaplana, entre ells 64 condemnats a penes superiors als 20 anys de presó. I en van sortir sense haver complert la totalitat de la pena imposada.

Això va passar perqué jutges i fiscals van interpretar la llei de la manera que és obligada, que permet per als condemnats per fets anteriors a 1995 la cumulació de penes i la redempció de penes pel treball, sense distinció entre tipus de delinqüents.

A ningú, per descomptat que no als socialistes que aleshores érem a l'oposició, se li va ocòrrer atribuir cap responsabilitat per aquestes excarceracions al govern d'Aznar, sino que tots vam donar per suposat que es tractava de decisions tècniques dels tribunals que exercien la seva plena independència. I ho vam donar per suposat per la nostra ferma convicció en el funcionament de les institucions democràtiques, encara que el senyor Aznar ens ho posés difícil en parlar textualment de "Movimiento Vasco de Liberación Nacional" per referir-se a la banda terrorista ETA.

Ara es tracta també, de forma clara, de decisions técniques, que venen avalades en el cas d'Henri Parot pels 30 fiscals del Tribunal Suprem, i que no es posaran en pràctica en aquest cas - i si no passa res abans - fins aproximadament el 2010.

Malauradament ara ens trobem amb les conseqüències de la vigència durant masses anys del Codi Penal franquista de 1973, que no va poder ser derogat fins 1995 amb la vigència del Codi Penal proposat pel govern socialista. Tots els qui varen delinquir entre 1973 i 1995 - anys de plom del terrorisme etarra - es veuen emparats per la última llei penal de la dictadura.

Malgrat això, l'aplicació estricta de la Llei és la millor defensa de l'Estat de Dret, dels drets de les persones, també de les víctimes, per més dolorosa que pugui resultar per a tots els qui recordem els amics abatuts pels terroristes.