Tejero, Hernando i Rajoy

He de confessar que he trigat més del que acostumo a posar aquest post. La primera impressió pot de vegades, en contra del que expressa la dita, ser dolenta. Per això hi he pensat, ho he rumiat, ho he dormit, però la impressió no ha canviat gens ni mica.

El fil conductor entre els tres personatges no ha desaparegut del meu pensament malgrat tots els esforços racionals posats en esvaïr-lo.

Qué els uneix? Quin acudit és aquest de posar-los junts en un titular? Estem de broma?

Per desgràcia, penso que no és cosa de fer-hi broma, que no es tracta d'un acudit, i que hi ha quelcom que els uneix.

Els tres personatges de les fotos coincideixen en considerar que és bo, que cal, que és recomanable dirigir-se directament als ciutadans per tal de demanar que responguin a una pregunta - sobre quina condició de capciosa no cal extendre's - respecte a l'Estatut de Catalunya, mentre aquest està en tràmit de discussió en el Congrés dels Diputats.

Per a dir-ho ben clarament, els tres estàn d'acord en intentar que la veu dels representants democràticament elegits sigui deixada de banda per una apel.lació directa al poble. Estan d'acord en posar en dubte, pel cap baix, el sistema democràtic constitucional, per establir una relació lìder-poble que - sent ben moderats - es pot qualificar de populista o - sent-ho menys - de proto-feixista.

La negació de la legitimitat parlamentària està en l'origen de tots els moviments feixistes europeus del segle passat.

Aquesta predisposició no ens sorprén en el cas d'algun delinquent, ara en llibertat gràcies a les institucions democràtiques, que ja va intentar suprimir el parlamentarisme pistola en mà (per a qui no ho recordi, l'ex Tinent Coronel Tejero).

Cal dir que la comprensió, o la disculpa sota la formula condicional de "si de per cas fos constitucional", emprada per qui ha donat el seu vot a un informe sobre l'Estatut que ha estat explícitament refusat abans d'emetre'l pel Plé del Congrés dels Diputats, resulta més difícil de comprendre, però encaixa en el pensament polític de qui ha manifestat davant la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats que no es sotmet al control del Parlament perqué està dominat pels partits (per als de memòria misericordiosa, el President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, José Francisco Hernando).

Però la incomprensió (mantinguem-nos misericordiosos) és total respecte a l'actitud d'algú que legitimament forma part de la institució política que preten menystenir, com és el cas del Diputat Mariano Rajoy qui, a ciència i consciència del que està fent, ("pido firmas donde me da la gana") apel.la directament al poble per a condicionar, o fer impossible, la deliberació de les Corts Generals sobre la proposició de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que es va prendre en consideració pel Congrés dels Diputats el 2 de novembre de l'any passat.

En aquesta situació costa allunyar la mirada de l'experiència històrica d'Itàlia i Alemanya durant el primer terç del segle passat.