31.1.06

Una mica de física


Si s'augmenta la pressió a l'interior de l'olla, i no hi ha vàlvula per a la sortida del vapor, l'olla explota. És un fet demostrat.

També sabem per experiència que el que hi ha dintre de l'olla es fa malbé, i que les destrosses arriben a major o menor distància de l'olla, afectant tot el que es troba en un cert radi.

El Mur il.legalment construit per Israel a Cisjordància ens proporciona una magnífica olla a pressió. L'immens camp de refugiats de Gaza que continua sota ocupació malgrat la retirada del Tsahal, donat el control de totes les fronteres terrestres, marítimes i aèries per part d'Israel, que no es contradiu amb l'escadussera partipació palestina i de la Unió Europea en el control només del pas de Rafah, ens proporciona una altra olla a pressió que no té res a envejar a l'altra.

Algun cop que hem apujat la pressió, hem obtingut resultats que després no ens han agradat. Seria bó recordar aquí les pressions per a canviar la Llei Bàsica Palestina, per tal de passar poders del President el Primer Ministre, quan el primer era Iàssir Arafat i el segon Mahmud Abbàs, i que ara tenen com a conseqüència que el President Mahmud Abbàs té menys poders respecte a l'encara desconegut Primer Ministre que resulti de les darreres eleccions. Si no haguèssim presionat, el panorama seria un altre.

Vàrem pressionar, almenys diversos actors importants de la comunitat internacional, per a que Hamàs no es presentés a les eleccions, i es varen fer declaracions sobre les conseqüències dolentes per als palestins de votar una opció com Hamàs. Del meu punt de vista crec que aquestes declaracions i pressions no han fet més que augmentar la popularitat del partit que finalment ha guanyat en forma claríssima les eleccions.

Ara es torna a parlar - massa - de pressions de la comunitat internacional per tal de fer rectificar Hamàs. Jo crec que hauriem de procurar ser seriosos, i plantejar-nos les diferents derivades d'una pressió immoderada, i donar el temps necessari per tal que els nous electes pel poble palestí puguin plantejar la seva actuació.

De moment el panorama es configura de manera que la Jihad Islàmica - que no va participar a les eleccions - declara que pensa continuar en una situació de treva indefinida. D'altra banda la tranquil.litat als territoris administrats per l'Autoritat Nacional Palestina és força apreciable, com ho demostra el mateix fet del civilitzadíssim debat post-electoral al qual vaig assistir en directe a un teatre de Ramal.la, amb participació del públic presencial, telefònicament i per via electrònica, tot transmés en directe per la televisió, és a dir un paisatge suec, pel cap baix. Ningú ha impugnat ni legalment, ni política, ni "de facto", els resultats electorals, acatats per tothom, vencedors i vençuts.

Les úniques manifestacions al carrer amb una certa càrrega de violència - encara que sense cap víctima fatal - han estat les de les Brigades dels Màrtirs d'Al-Aqsa (Al Fatah), i cal destacar que no han estat dirigides contra qui ha guanyat les eleccions, sino contra els líders del propi partit, que l'han portat a la derrota. Les manifestacions de les forces de seguretat demanant no passar sota control de Hamàs, es veuen clarament protegides per la Llei Bàsica Palestina, que les coloca sota control presidencial, malgrat la pressió exercida fa un temps, i a la que em refereixo més amunt, per passar-les al control del Primer Ministre. (Ben segur que ara mateix més d'un s'alegra d'haver fracassat en la pressió exercida aleshores).

Si la pressió que es vol aplicar és financera, qui en patirà les conseqüències immediatas serà el poble palestí, no el seu futur govern que es veurà abocat a buscar els diners en d'altres fonts realment existents, i que no establiran les mateixes condicions que els finançadors occidentals. Per contra, és legítim sospitar que potser les condicions que demanin els finançadors alternatius siguin ben diferents.

Deixem la legitimitat presidencial de Mahmud Abbàs combinar-se amb la legitimat electoral de les legislatives del 25 de gener. Veiem quines variades possibilitats entren en joc. No oblidem la legitimitat internacional de la Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) com a únic representant legítim del poble palestí. Vetllem pels drets humans de tots, també dels palestins, com a única legitimació de l'actuació internacional. I no oblidem que si en la gairebé oblidada carta fundacional de Hamàs figura la inacceptable finalitat de la destrucció d'Israel, en els documents aprovats el 2002 pel Likud de Benjamin Netanyahu, consta el dret d'Israel a ocupar tots els territoris entre el Nil i l'Eufrates.

L'acompanyament solidari i respectuós de cada sobirania en la presa de decisions polítiques és, sens dubte, més complicat que la pura i simple pressió sobre una de les parts, però és possiblement la única manera de que l'olla a pressió no exploti.

2 Comentarios:

Blogger manuel mas dijo...

Gràcies Jordi per les teves informacions i vivències en directe.

31/1/06 18:47  
Anonymous Joan R. Riera dijo...

Molt interessant l'article, cal doncs no perdre esperança i deixar una mica de temps confiant que la pressió internacional entri més en raó i que el nou govern presenti el seu pla d'acció de govern.

2/2/06 21:02  

Publicar un comentario en la entrada

Enlaza con este post:

Crear un enlace

<< Home