Al carrer

Dissabte passat vaig participar, com sempre que puc, a una de les taules que la meva Agrupació, la de l'Eixample, posava al carrer. Aquest cop eren dues simultànies, una als Jardins de Montserrat, a l'Esquerra de l'Eixample, i l'altra - a la que hi era jo - a l'Avinguda Gaudí, a Sagrada Família.

Aquesta és una activitat de l'Agrupació que trobo d'un gran interés, i que es fa no només durant els periodes de campanya electoral, sino també al llarg de l'any, per tal de mantenir un fil de contacte amb la ciutadania en l'espai públic compartit que és el carrer.

Com sempre, ens vam dedicar a informar sobre les actuacions municipals i activitats del Partit al barri, amb l'ajuda d'uns butlletins de barri que edita l'Agrupació; de les tasques a nivell de ciutat, amb la revista "La Rosa", que edita la Federació de Barcelona; i de la política general, amb el material editat pel Partit referent sobre tot a la tramitació de la reforma de l'Estatut.

La rebuda per part de la gent va ser extraordinàriament bona. No és que acceptessin el material, és que ens el venien a demanar i, el que trobo més important, a parlar amb els militants per demanar informació, donar l'opinió pròpia sobre els temes, exposar les queixes sobre l'actuació municipal, adherir-se o discrepar de la nostra línia política i d'actuacions concretes.

Com a anècdota potser significativa, explicaré la de la senyora d'edat avançada, i evident dificultat per a caminar, que va venir a la parada des d'una illa de distància, perquè havia vist algú amb els papers a la mà i li va preguntar on érem per venir-los a buscar. En el sentit contrari, només un lleu incident amb un exaltat que va venir a cridar-nos la seva desqualificació i a negar-nos la nostra condició de catalans.

De les converses i explicacions que s'anaven donant en van resultar dos nous simpatitzants, un home de mitja edat i una noia jove, que van decidir d'assumir aquest grau de compromís amb el nostre projecte, signant el full d'adhesió.

Sabem que no tenim la mateixa difusió que un programa de ràdio o de televisió, però estem convençuts que la nostra presència al carrer facilita a la ciutadania el contacte amb nosaltres, que gent a qui segur que li costaria molt entrar al nostre local, pot parlar amb nosaltres, i que això ens facilita el diàleg que està en la base de l'acció política democràtica.

Per això seguirem al carrer.