Un gegant!

Contradictori, per descomptat. Amb clars i obscurs, i grisos de totes les tonalitats, no caldria sino. Fet d'un grapat de virtuts polítiques indiscutibles i d'una notable quantitat de característiques polítiques no tan virtuoses.

François Miterrand, mort ara fa deu anys, després de 14 anys com a President,ha estat un dels últims gegants de la vida política francesa i europea. Els seus conciutadans ho han manifestat clarament en enquestes que el posen en el primer lloc entre els Presidents de la República, junt amb el General De Gaulle.

Miterrand era un home amb auténtic sentit de la gran política, de l'Estat, a l'hora que curós de la petita política, de la relació personal amb els seus electors i, després, amb el conjunt dels ciutadans de la República.

Miterrand va agafar una SFIO (Section française de l'internationale ouvrière) absolutament marginal en la vida política francesa i va deixar un PS (Parti socialiste) en l'absoluta centralitat des d'unes posicions de clara esquerra. Coneixedor a fons de l'història del socialisme francés va saber que, com Jean Jaurès o Léon Blum, només podia portar a terme les seves idees si es feia representant del conjunt dels ciutadans, portant al davant les virtuts republicanes.

La seva imatge el dia de la seva primera presa de possessió, avançant sol pel passadís del Panteó, portant a la mà una solitària rosa roja que va dipositar a la tomba de Jean Moulin, posa ben de manifest el seu sentit de l'Estat.