El català i segons quin jutge
"No creo que deba imponerse a nadie el conocimiento de una lengua que luego no tiene una proyección positiva en otros aspectos de la vida" va dir ahir textualment el - alhora - President del Consell General del Poder Judicial i President del Tribunal Suprem, el magistrat Francisco José Hernando, qui va reblar el clau afegint "no obstante, si yo ejerciera en Cataluña aprendería el catalán, igual que si estuviera en Andalucía me gustaría aprender a bailar sevillanas".
Aquestes instructives paraules les devem a la mateixa persona que va declarar, després dels atemptats del metro de Londres, que s'havia de disparar a matar contra els sospitosos de terrorisme; que ha decidit elaborar dictàmens que el Congrés havia rebutjat expressament sobre la modificació del Codi civil en matèria de matrimoni i d'altres; que es va dirigir al Círculo de Economia de Barcelona dient als empresaris que la proposició de reforma de l'Estatut de Catalunya trencaria la unitat de mercat; que ha fet declaracions dient que l'Estatut tindria com a conseqüència que el que fos delictiu en un lloc no ho seria en un altre (per cert, el mateix dia que dues seccions de la Sala Segona del Tribunal Suprem dictaven sentències contradictòries sobre el valor de la prova de l'ADN feta sobre la materia escupida per un etarra a la seva cel.la); i que el dia 14 del desembre proppassat ens delectava als membres de la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats amb les seves teories sobre la impossibilitat del control parlamentari perque les preguntes les decidien els partits polítics.
Les manifestacions de Francisco José Hernando m'omplen de dubtes. Quina vida ha de tenir aquest senyor per a que no li resulti positiu saber un idioma parlat per 10 milions de persones i amb tan llarga història literària? Quina formació ha rebut el Sr. Hernando per a considerar equivalents el coneixement d'una llengua i el domini de determinades, i difícils, modalitats de ball? Quin coneixement del nostre ordenament jurídic té un President del Tribunal Suprem que ignora el dret dels ciutadans a dirigir-se als Jutges i Tribunals en la llengua oficial de la seva elecció? Quin concepte té de la vinculació de l'Estat als textos internacionals ratificats per Espanya, com és el cas de la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries?
Però deixant de banda la commiseració que hem de tenir per a una persona amb una vida interior tan minsa i amb un tan ample desconeixement de la seva especialitat professional, cal que ens preguntem si és el President del Tribunal Suprem que es mereix aquest pais i, si molt m'apureu, si està capacitat per a fer de jutge.
Fa ja molts anys, quan iniciava la meva feina com advocat, sabiem que el millor jutge era aquell quin nom només sabien el delinqüents i els Procuradors dels Tribunals i, sobre tot, que els jutges només parlaven a través de les seves sentències.
Ara, qui jutjarà el president de tots els jutges? Només hi ha una resposta possible: la ciutadania.
Aquestes instructives paraules les devem a la mateixa persona que va declarar, després dels atemptats del metro de Londres, que s'havia de disparar a matar contra els sospitosos de terrorisme; que ha decidit elaborar dictàmens que el Congrés havia rebutjat expressament sobre la modificació del Codi civil en matèria de matrimoni i d'altres; que es va dirigir al Círculo de Economia de Barcelona dient als empresaris que la proposició de reforma de l'Estatut de Catalunya trencaria la unitat de mercat; que ha fet declaracions dient que l'Estatut tindria com a conseqüència que el que fos delictiu en un lloc no ho seria en un altre (per cert, el mateix dia que dues seccions de la Sala Segona del Tribunal Suprem dictaven sentències contradictòries sobre el valor de la prova de l'ADN feta sobre la materia escupida per un etarra a la seva cel.la); i que el dia 14 del desembre proppassat ens delectava als membres de la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats amb les seves teories sobre la impossibilitat del control parlamentari perque les preguntes les decidien els partits polítics.
Les manifestacions de Francisco José Hernando m'omplen de dubtes. Quina vida ha de tenir aquest senyor per a que no li resulti positiu saber un idioma parlat per 10 milions de persones i amb tan llarga història literària? Quina formació ha rebut el Sr. Hernando per a considerar equivalents el coneixement d'una llengua i el domini de determinades, i difícils, modalitats de ball? Quin coneixement del nostre ordenament jurídic té un President del Tribunal Suprem que ignora el dret dels ciutadans a dirigir-se als Jutges i Tribunals en la llengua oficial de la seva elecció? Quin concepte té de la vinculació de l'Estat als textos internacionals ratificats per Espanya, com és el cas de la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries?
Però deixant de banda la commiseració que hem de tenir per a una persona amb una vida interior tan minsa i amb un tan ample desconeixement de la seva especialitat professional, cal que ens preguntem si és el President del Tribunal Suprem que es mereix aquest pais i, si molt m'apureu, si està capacitat per a fer de jutge.
Fa ja molts anys, quan iniciava la meva feina com advocat, sabiem que el millor jutge era aquell quin nom només sabien el delinqüents i els Procuradors dels Tribunals i, sobre tot, que els jutges només parlaven a través de les seves sentències.
Ara, qui jutjarà el president de tots els jutges? Només hi ha una resposta possible: la ciutadania.
1 Comentarios:
Distingit Jordi aprecio el seu article en el que s'aporten proves contundents com per poder afirmar que moltes de les manifestacions d'aquest magistrat -un passant nomenat pel quart torn en època pre-constitucional- estan lluny del seny i la imparcialitat que cal esperar del màxim responsable de la judicatura d'una democràcia occidental, en altres paraules d'un Estat de Dret. També són conegudes altres manifestacions en les que s'identifica amb l'anterior règim i ho són també les seves pràctiques i mètodes denunciats públicament pel magistrat López Tena del Consell General del Poder Judicial. ¿Fins quan haurem de tolerar la presència d'aquests individus en els òrgans judicials democràtics del nostre Estat? ¿Existeix algun mecanisme legal que ens permetés lliurar-nos d'aquest subjecte?
Publicar un comentario
<< Home