Una descripció

És la del Roto, sense cap mena de dubte, una molt bona descripció sintètica del que està passant a la Mediterrània.

Em sembla, però, que per a interpretar el que hi passa, aquest cop calen moltes més paraules, que molt possiblement encara no podem dir, ni escriure, malgrat l'extraordinària plètora de suposats especialistes perfectament desconeguts pels que fa prou anys que ens dediquem a l'estudi de la regió.

Cal ara, amb urgència, aturar la sangonosa repressió de l'autoproclamat líder libi Gaddafi, i cal una posició no només verbal de la comunitat internacional per a afavorir la democràcia als diversos països en que la gent s'està movent amb una valentia, decisió i fermesa admirables.

És urgent que la Unió Europea faci quelcom més enllà, molt més enllà, de les tímides paraules de la baronessa Ashton.

És necessari l'anàlisi acurada - no confiem, per favor, en els opinadors professionals que ara ho saben tot - de les raons profundes del que passa.

Sabiem coses sobre demografia, economia i sociologia que ens podien posar sobre la pista.

Ignoràvem voluntàriament les dades de vagues, protestes socials, reclamacions polítiques i d'altres perquè buscàvem només rastres de radicalisme religiós que permetès estigmatitzar l'altre.

Ara sabem que els mites i clichès sobre els àrabs, tan còmodes per a tractar-los com a bàrbars irreductibles a la política democràtica, eren falsos.

Cal que, avergonyits pel que no hem fet, unim les nostres forces a les dels lluitadors per la democràcia i el progrés social que estan en plena batalla contra l'opressió, la corrupció i la tirania a la Mediterrània.

Som-hi, doncs!