Tot coneixent-nos

Reconec, d'entrada, que no és una gran foto, però és la que vaig poder fer des de l'escenari de la Sala d'Actes del Centre Cívic de les Cotxeres de Borrell on ahir a la tarda, dedicant-hi tres hores d'una tarda de diumenge, es reunia una bona representació de la comunitat paquistanesa de Barcelona.

Ho feia per a homanetjar el Dr. Allama Mohammed Iqbal, poeta, filosof, arquitecte, precursor de l'idea de Pakistan com a Estat resultant de la descolonització britànica de l'Ïndia. He de dir que vaig aprendre molt sobre la seva figura i sobretot sobre la importància que té per a l'imaginari col·lectiu dels paquistanesos.

En la meva intervenció vaig al·ludir a la importància que per als pobles té que algú els expliqui del punt de vista poètic, filosòfic, històric, qui són i quins reptes tenen al davant, tot referint-me al nostre poeta cívic i crític apassionat de la seva, nostra, pàtria Salvador Espriu.

A més d'exposicions sobre la seva vida i obra, es van recitar poemes d'Iqbal, declamats per veus joveníssimes i es va realitzar un concurs de dibuix per a nens i nenes, sobre el tema de Pakistan i Catalunya i sobre les imatges poètiques d'Iqbal, especialment l'àliga.

També es va entregar el premi al millor estudiant paquistanès del batxiller, que va recaure - sense cap sorpresa - en una noia que actualment està estudiant la carrera de gestió d'empreses.

Vull destacar la presència de generacions diferents assistint al mateix acte i la generosa presència femenina gens habitual en certes reunions.

El camí del coneixement mutu l'acabem tot just d'encetar, cal seguir-lo sense defallença per a que tots els qui formem actualment el poble de Catalunya ens poguem conèixer millor, com a condició necessària per a entendre'ns millor i per a formar un únic i sol poble.