Al bell mig de França

Gairebé al centre del geomètric hexàgon que és la França metropolitana, a la riba del Loire i ben prop d'Orléans.

Allà s'ha donat un cop més la trobada familiar amb els meus vincles francesos més pròxims.

Dies de reposades xerrades, no només de remembrances.

Costa molt en aquests dies recòrrer al tòpic de la "dolça França". L'ambient hi és carregat, la crisi, el populisme governamental, la sensació de baix tó, la difuminada depressió col·lectiva són elements actuals que cal tenir molt en compte.

Cal seguir amb molta atenció el que està passant amb les banlieues i amb el que ells en diuen les gens du voyage.

La fractura social no es resol amb debats cesaristes sobre l'essència de ser francès, ni amb deportacions col·lectives contràries al dret internacional per molt que la llibertat de circulació dels romanesos encara no sigui efectiva a França.

Trobada familiar, per tant, però preocupació social i política.