21.7.10

La falzia morta

No estic ben segur de si és una falzia o una oreneta, però m'ha semblat més poètic el nom de falzia per certes raons que em declaro plenament incapaç d'explicar.
El fet és que just davant de la finestra de l'habitació que acostumo a ocupar a l'hotel on poso a Madrid, hi ha una falzia morta.
Es troba a l'altre costat de l'estret carrer on visc, i ja fa dies que hi és.
L'edifici acaba de ser rehabilitat i al mig de totes aquestes obres algú ha tingut la pensada de condemnar amb un parell de fils metàl·lics cadascún dels forats que hi havia per a airejar l'espai que es troba entre el sostre i la teulada.
Les falzies els han usat sempre per a fer-hi niu i sembla que aquesta activitat pot arribar a ser perjudicial per al manteniment de l'edifici.
Cada matí veig - no vull exagerar - dotzenes de falzies que malden per passar els forats i fer el niu al lloc on l'han fet des de fa generacions, i que semblen considerar a casa seva.
Pel que puc deduïr, una falzia va aconseguir passar el cap i una ala, però no va poder passar més enllà ni va poder tornar enrere. Va quedar atrapada i allà continua el seu cos.
No tinc cap intenció de ser al·legòric, es tracta només de la descripció de quelcom que veig cada matí que sóc a Madrid.
No hi veieu tampoc vosaltres cap tipus d'al·legoria!

Etiquetas: ,

0 Comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Enlaza con este post:

Crear un enlace

<< Home