Overbooking al Ritz

Ara fa dos anys vaig titular un post com "Expectació al Ritz". En ell feia una petita crònica de la primera intervenció en un esmorzar-col.loqui, tan típicament madrileny, del President Montilla.

Va ser el dia en que va pronunciar la frase que es va fer famosa, d'advertència sobre la desafecció que creixia a Catalunya.

Avui el titulo amb referència a l'overbooking, perquè l'expectació ha tingut aquest matí aquest resultat. Dos salons del Ritz, com a les grans ocasions, i gent dreta buscant desesperadament una cadira, com no ho havia vist mai, han estat els efectes de l'overbooking. Entre els assistents, dos Vicepresidents i quatre Ministres, cos diplomàtic, societat civil abundosa i premsa a dojo.

El President Montilla ha complert totes les expectatives. Ha fet una intervenció mesurada, però ferma i clara, en defensa del interessos de Catalunya, de descripció de la bona situació política que s'obre amb els acords de finançament, no sols per a Catalunya, sinó per al desenvolupament federalitzant del nostre Estat de les Autonomies. Ha descrit els reptes i ha assenyalat camins. Ha expressat amb tota claredat la necessitat de la lleialtat institucional en totes direccions, i la voluntat plena de col.laboració, treball i lideratge en el que sigui convenient de les tasques polítiques i socials al conjunt d'Espanya.

No ha mancat la clara, necessària i enèrgica condemna dels separadors, dels atiadors de la catalanofòbia, amb l'advertiment de que no treballen pel bé comú, sinó per exclusives finalitats partidàries d'aprofitament electoral de l'odi, amb tots els perills que això implica.

Acabo amb una cita del discurs del President Montilla que m'ha agradat com a definidora de cert ambient actual: "El pessimisme ha adquirit un excessiu prestigi intel.lectual."

Contra el pessimisme lluitem per obligació política, com ens ha ensenyat, entre d'altres, Gramsci.