Un discurs moral

En un clar signe de globalització, el vaig comprar aquest juny a la botiga FNAC de Beirut, encara que està editat a França per Grasset el febrer d'enguany. Tot just ara n'he acabat les seves 314 pàgines.

El subtítol del darrer llibre d'Amin Maaluf, libanès d'origen i molt llegit també al Líban, on en vaig veure un exemplar a les taules de gairebé tots els diferents líders polítics amb qui varem parlar, titlla "Le dérèglement du monde" d'assaig. Jo més aviat en diria un sermó moral.

Resulta peculiar en un assaig que no es citi cap bibliografia, i que es remeti qui la vulgui conèixer a la pàgina de l'editor, a un lloc específic de bibliografia de Maalouf, amb l'advertència explícita de que es va actualitzant i que, per tant, no es pot dir que sigui la utilitzada per l'autor en el moment d'escriure el llibre. En el text que se'ns ofereix, només apareix una referència, no cita directa, de "L'origen dels totalitarismes" d'Hanna Arendt i vàries cites de l'Alcorà.

Es tracta d'un seguit de reflexions personals, articulades en forma d'un llarg, molt llarg, discurs oral, farcit de punts de vista personals, que m'ha resultat especialment interessant en el tros, que el mateix autor qualifica de digressió, en què es realitza una important anàlisi històrica del món àrab modern que ocupa les pàgines 107 a 180, dins d'una anàlisi de "les legitimitats perdudes" que va de la pàgina 101 a la 196, el que és prou revelador de l'importància, plenament lògica, que l'autor atorga a la qüestió àrab, i que resulta de molt interès per a un occidental.

Només per aquestes pàgines val la pena la lectura, encara que no manquin totalment d'interès la resta, amb una més que discutible posada en valor del paper de les religions i una llapissada ràpida sobre el problema del canvi climàtic, a més la dedicació a les qüestions identitàries, habitual en l'autor.

En aquest camp em sembla important la reflexió sobre que el que porta al terrorisme contra Occident no és la pobresa, sinó la consciència de la mirada despectiva occidental sobre el que composa la pròpia identitat dels grups d'on sorgeix el terrorisme.

Permeteu-me que acabi amb una cita del propi llibre, en el passatge que Maalouf dedica a la construcció europea: "pour que naisse un jour, à partir des nombreuses patries ethniques, une patrie éthique" (per a que neixi un dia, a partir de les nombroses pàtries ètniques, una pàtria ètica).

No puc estar més d'acord amb aquest discurs moral.