El bon rumb

Aquest darrer diumenge hi ha hagut eleccions a diversos països, però em centraré exclusivament en les eleccions celebrades en contrades europees.

Han votat dos electorats de països petits, ben diferents entre si que compartien, però, una característica gairebé única, que és la d'haver estat governats per les dretes des de les primeres eleccions democràtiques realitzades en cada cas.

Es tracta, com heu endevinat d'entrada, d'Andorra i d'Islàndia, que diumenge han coincidit en un canvi de rumb rotund i clar, posant com a primera força electoral als respectius partits socialistes.

La conjuntura de crisis financera i econòmica no és en absolut aliena a la decisió electoral.

Ens trobem en el cas d'Islàndia d'un país sencer portat a la fallida per la política ultra liberal, en el mal sentit de la paraula, de les seves dretes econòmiques i polítiques.

En el cas d'Andorra es tracta d'un país que veu com se li obre al davant l'abisme de la crisi financera i com l'assenyalen amb el dit ben estès els organismes internacionals reguladors, que l'acusen de paradís fiscal per la manca de transparència del seu sistema bancari.

En ambdós casos, el poble ha vist clar que la sortida més racional, amb més possibilitats, més realista, més segura, més justa era la que oferien el socialistes.

Front als qui han portat la desregulació i el liberalisme econòmic a l'extrem més fonamentalista, han decidit que era bo que governessin els qui creuen que el mercat pot regular les mercaderies, però que mai no pot regular els drets.

Davant la crisi, les solucions són socials, són socialistes.

(article publicat a e-noticies)