Ni les confraries

Sembla cada cop més clar l'aïllament de l'episcopat catòlic, especialment de l'espanyol, pel que fa a la seva voluntat d'imposar al conjunt dels ciutadans les seves opcions de conducta en salut reproductiva.

Si és prou clar que els usos dels nostres conciutadans en aquesta matèria són cada cop més racionals i saludables, encara que amb l'indiscutible taca de la deficient informació sexual als adolescents, és també evident que les dades sobre l'ús de preservatius, per exemple, com a mètode de prevenció de malalties de transmissió sexual i d'embarassos indesitjats, casen molt malament amb el percentatge de ciutadans que es confessen catòlics en les enquestes, i per descomptat amb els que resulten dels llibres de baptisme de les parròquies, que la jerarquia pretén que continuin essent un mètode vàlid de comptar catòlics.

D'això es pot deduir que els jerarques catòlics no aconsegueixen influir en les conductes dels catòlics en els àmbits que aquests consideren aliens a les essències religioses, i que han deixat de ser els qui dicten totes les pautes de conducta diaria dels seus feligresos, com en altres èpoques que algun bisbe que altre sembla enyorar.

El cas més clar és el de la present campanya episcopal contra el projecte de modificar l'actual regulació legal de l'interrupció voluntària de l'embaràs, que amb sòrdid humor animalista revesteixen de campanya a favor de la vida, suposadament amenaçada pel govern socialista.

Doncs bé, ni el PP va afegir-se a la manifestació madrilenya que va sumar unes 10.000 persones, ni les mateixes confraries de Setmana Santa, amb alguna escadussera excepció, s'han afegit a la campanya episcopal del llaç blanc.

És que ni les confraries els fan cas!

(article publicat a e-noticies)