Sorprenent Bono

Avui he assistit a un d'aquests esmorzars-xerrada-col.loqui que darrerament omplen tots i cada un dels matins madrilenys, fora dels caps de setmana.

El fenomen ha aconseguit que s'aplegui un nombre variable, però molt sovint gran, de persones a una hora com les nou del matí, que abans era del tot inexistent per a la activitat política i social a Madrid.

Tenen aquests esmorzars l'avantatge de la concentració de temps i de la puntualitat molt més estricta que en el cas dels seus quasi bessons barcelonins.

Avui intervenia el President del Congrés dels Diputats, José Bono, tot just sortit de les pol.lèmiques actuacions referents a Sor Maravillas i a Iker Casillas.

Val a dir que ha estat bé, molt bé, i ho diu algú que, sent delegat, no el va votar al Congrés Federal en que aspirava a la Secretaria General del PSOE.

Ha realitzat una coherent i fonamentada defensa de la política i de l'activitat política, de la diversitat, el mestissatge, l'europeisme, les llibertats, el progrés i el socialisme. Ha capejat, a més, amb una habilitat més que notable, les malintencionades preguntes que se li han fet, deixant també ben clara la seva lleialtat al partit socialista.

El comentari general era unànime, avui hem sentit el millor Bono.