Kristallnacht

Ahir en va fer exactament setanta anys. La nit del 9 al 10 de novembre de 1938, el Nazionalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei (NSDAP). el partit nazi d'Adolf Hitler, va desfermar els seus homes de ma, en una acció coordinada i que es va voler fer passar per espontània i popular, contra els jueus a tota Alemanya i a Àustria. Va ser la que coneixem com a "Nit dels vidres trencats".

La Kristallnacht va suposar un tombant dramàtic en la persecució racial dels jueus per part del règim nazi. Va suposar també el desfermament de la persecució contra tot discrepant, contra tot diferent per raó de la seva ètnia o de les seves opinions. La negació del caràcter respectable del discrepant portà a la negació de la seva pròpia humanitat, i a la decisió de posar en marxa l'anomenada "solució final a la qüestió jueva" (Endlösung der Jugendfrage), que es va estendre també a d'altres ètnies i a discrepants polítics amb independència de la seva ètnia.

No es va arribar a la Kristallnacht de forma improvisada, a part de l'excusa buscada de la presumpta indignació popular per l'assassinat d'Ernst von Rath, secretari de l'ambaixada alemanya a París, que es va atribuir als jueus.

S'hi va arribar amb una meticulosa preparació prèvia, d'acusació als jueus de ser responsables de tots els mals - alguns ben realment existents - de l'Alemanya d'entreguerres. Aquesta preparació incloïa, com explica Víctor Klemperer en el seu "Lingua Tertii Imperii, LTI", la perversió del llenguatge i, molt especialment, l'ús del llenguatge de l'odi.

L'ús intensiu, massiu, del llenguatge desqualificador, deshumanitzador, al que s'arriba des del simple insult, és quelcom que resulta indispensable per a preparar les divisions socials que arribin a massacres, a allò que anomenem neteges ètniques.

Però no és només que sigui indispensable per arribar a aquest resultat, és que aquest resultat és gairebé impossible d'evitar quan s'instal.la el llenguatge de l'odi.

Ho hem vist a Europa en diferents períodes històrics, i ens podem témer que algunes situacions actuals portin a un resultat com el que avui recordem.

No és ingenu, no és innocent l'ús del llenguatge discriminador contra ètnies concretes, com és el cas italià amb els gitanos, no ho és tampoc en el cas del llenguatge discriminador, d'odi, de separació contra els immigrats a tants i tants països europeus, entre ells al nostre.

Front a la falta d'innocència no s'hi val a badar, cal reaccionar clarament si de debò volem evitar resultats desastrosos.

(article publicat a e-noticies)