Visca l'Estat!

Tots els aferrissats defensors de la llibertat econòmica sense límits ni regles, tots els que s'han manifestat sempre a favor del dret a especular com a dret fonamental de les persones, s'han posat ara d'acord per a demanar parèntesis pel cap baix, i pel cap alt per a proclamar la necessitat de que l'Estat intervingui en l'economia.

Sembla que les virtuts de l'economia financera basada en la ficció i en les jugades de casino no resulten tan atractives per als especuladors quan es produeixen pèrdues, i aleshores es veuen totes les virtuts de l'intervenció estatal.

El furor dels conversos es limita, però, a les injeccions monetàries, i no s'estén de cap de les maneres a l'establiment d'unes normes de control i de garanties de les operacions financeres, que els continuen semblant una intolerable intromissió en la seva llibertat d'enriquir-se.

No sóc pas tan optimista com els qui diuen, com Joseph Stiglitz, que la situació de crisis actual és al capitalisme el que la caiguda del mur de Berlín va ser al comunisme, però em sembla que si la crisi canvia alguna cosa - com ho ha de fer per definició - ha de conduir a la fi de l'economia de casino i a l'establiment de regles, controls i garanties, mal que pesi als mal anomenats neo-cons.

Aquesta crisi serà, potser, el final de la història dels que van proclamar el final de la història, i marcarà el reconeixement de la necessitat d'intervenció de la política, de l'Estat, en la vida econòmica.

(article publicat a e-noticies)