Trias i Fernández

Varem veure fa poc com el Sr. Duran i Lleida va dir que calia endurir les condicions per al reagrupament familiar del immigrats, dels legals naturalment, perquè els qui estan en situació irregular no tenen aquest dret. El Sr. Trias i Vidal de Llobatera, altre cop candidat a l'alcaldia de Barcelona, va consentir amb el seu silenci les manifestacions del democristià en contra de certes famílies.

Ara hem vist com el Sr. Fernández Díaz, també repetidor candidat a la mateixa alcaldia, ha manifestat que cal endurir les condicions per a que les famílies immigrades tinguin més difícil l'accés a l'habitatge social. Veiem que aquí es tracta també de distingir entre famílies, casualment també en relació al fet migratori.

Sembla que les dretes del país, totes elles, no s'estan de res. No s'estan d'utilitzar l'immigració amb finalitats electorals. No s'estan de provocar sentiments de separació i d'enfrontament social. No s'estan de jugar amb foc. Tot val si es poden esgarrapar alguns vots. Tant li fa si pel camí es trenca la cohesió social, tant li fa si es fomenta el racisme i la xenofòbia. Tant li fa si s'exploten descaradament les pors davant tot allò que és nou.

Amb aquesta comuna percepció de la política, amb aquest ús dels sentiments i de les pors, les dretes podrien ben bé anar de coll oficialment, tal com hi van en la realitat. A més, s'estalviarien diners.

(article publicat a e-noticies)