Visca la paradoxa!
Està sent l'estrella (momentània, com totes) de la temporada literària a França, i ho comença a ser al país, quan encara no està traduït a cap idioma peninsular.
L'aparició d'una ressenya en un prestigiós diari en castellà, redactada per algú que, com que no l'havia llegit, encara no savia com parlar dels llibres que no s'han llegit, encara que n'haguès sentit a parlar en un sopar, no el pot perjudicar; i espero que l'anunciada propera traducció a Anagrama, l'apropi als lectors que no es troben confortables en el seu francès original.
Pierre Bayard ens demostra a "Com parlar dels llibres que no s'han llegit?" la pràctica impossibilitat de llegir un llibre, aquest artefacte que, d'altra part, no ha estat pensat per a això, sinó per a que se'n parli. Immediatament ens consola amb la consideració de que, en realitat, la lectura és la pitjor enemiga de la cultura, car sumeix el lector en plena passivitat i l'impedeix seguir els seus propis impulsos d'avenç cultural.
En realitat, ens diu, no ens hem de preocupar massa per les conseqüències de la no lectura, car no hi ha dues lectures iguals d'un llibre, i el nombre dels qui no l'han llegit sempre supera en molt el dels qui han comès aquest error, que els fa perdre tot misteri sobre el contingut del llibre.
Amb un impuls científic indiscutible, Bayard proposa la classificació general dels llibres en les següents categories: 1.- Llibres desconeguts; 2.- Llibres fullejats; 3.- Llibres evocats; i 4.- Llibres oblidats. Aquestes categories es poden complementar amb els signes gràfics expressius de l'opinió del qui els cita, des del ++ de l'opinió molt positiva, fins el -- de l'opinió molt negativa. Naturalment res no impedeix, ans al contrari tot hi incita, a opinar sobre els llibres desconeguts.
Lectura extremament recomable, opino, per als lectors compulsius i apassionats a qui ens aclareix un pilot de dubtes i ens eixampla el camp de la nostra llibertat; i indispensable per als qui ens delim per les paradoxes, car s'hi troben totes.
O cal recomanar-ne la no-lectura?
L'aparició d'una ressenya en un prestigiós diari en castellà, redactada per algú que, com que no l'havia llegit, encara no savia com parlar dels llibres que no s'han llegit, encara que n'haguès sentit a parlar en un sopar, no el pot perjudicar; i espero que l'anunciada propera traducció a Anagrama, l'apropi als lectors que no es troben confortables en el seu francès original.
Pierre Bayard ens demostra a "Com parlar dels llibres que no s'han llegit?" la pràctica impossibilitat de llegir un llibre, aquest artefacte que, d'altra part, no ha estat pensat per a això, sinó per a que se'n parli. Immediatament ens consola amb la consideració de que, en realitat, la lectura és la pitjor enemiga de la cultura, car sumeix el lector en plena passivitat i l'impedeix seguir els seus propis impulsos d'avenç cultural.
En realitat, ens diu, no ens hem de preocupar massa per les conseqüències de la no lectura, car no hi ha dues lectures iguals d'un llibre, i el nombre dels qui no l'han llegit sempre supera en molt el dels qui han comès aquest error, que els fa perdre tot misteri sobre el contingut del llibre.
Amb un impuls científic indiscutible, Bayard proposa la classificació general dels llibres en les següents categories: 1.- Llibres desconeguts; 2.- Llibres fullejats; 3.- Llibres evocats; i 4.- Llibres oblidats. Aquestes categories es poden complementar amb els signes gràfics expressius de l'opinió del qui els cita, des del ++ de l'opinió molt positiva, fins el -- de l'opinió molt negativa. Naturalment res no impedeix, ans al contrari tot hi incita, a opinar sobre els llibres desconeguts.
Lectura extremament recomable, opino, per als lectors compulsius i apassionats a qui ens aclareix un pilot de dubtes i ens eixampla el camp de la nostra llibertat; i indispensable per als qui ens delim per les paradoxes, car s'hi troben totes.
O cal recomanar-ne la no-lectura?
Enviado por Jordi Pedret a las 02:15
2 Comentarios:
Hombre Jordi, tiene una parte de razón en que cada uno interpreta el libro a su modo, y en que no hay que leer porque sí o para acumular saber (esto es discutible). Pero para mí, uno de los mayores placeres de la lectura es la lectura en sí misma, o sea, deleitarse del contenido mismo del libro, al margen de su interpretación subjetiva. también es cierto que no es lo mismo leerse un libro de historia, que una novela de Virginia Woolf. Son dos formas diferentes de disfrutar de la lectura.
Siento discrepar, merce, pero yo opino que tiene razón en prácticamente todo. Es un sublime ejercicio de ironía que, a través de la paradoja, se dedica a hablarnos de cultura, y sobre todo de cultura leída.
De veras que lo recomiendo, es un libro hecho para los que disfrutamos leyendo.
Un abrazo,
Jordi
Publicar un comentario
<< Home