5.11.06

L'hora dels pactes


Dels resultats electorals, les seves causes i motius, i la responsabilitat que hi tenim cada partit polític, i cada militant de cada partit polític, ja se n'ha parlat, i se'n continuarà parlant, i ho analitzarem a fons. I actuarem, així ho espero, en conseqüència.

Ara, però i perquè ho han volgut els electors, és l'hora del pactes. És l'hora de dotar al país d'un govern que el pugui servir amb competència, coherència i estabilitat, i que respongui a les instruccions expressades en els vots dels ciutadans i ciutadanes.

Em sembla que el missatge electoral es pot resumir en la voluntat de que hi hagi un govern majoritari, catalanista i d'esquerres.

Quina altra cosa, sinó, volen dir els 70 escons i el milió i mig de vots donats al PSC, ERC i IC?

Cal, doncs, que construïm el pacte que faci possible aquest govern volgut pel poble, amb la solidesa que li ha de donar al pacte el fet de no ser un simple programa de govern, sinó un autèntic pacte de coalició, amb el que això significa de normes de solidaritat governamental, de disciplina col.lectiva, de treball per al govern i no per al partit propi, i de previsió de les regles per a resoldre les discrepàncies polítiques dins de la coalició governamental.

S'hi està treballant, i s'està fent bé i ràpidament, com cal.

D'aquesta hora dels pactes en sorgirà, ben segur, el Govern catalanista i d'esquerres que, liderat pel President Montilla, respongui a les expectatives de la gent.

(article publicat, en castellà, a laRepública.es)

3 Comentarios:

Blogger Marc Arza dijo...

Els votants no acostumen a votar pactes sinó partits. Si bé és legítim dir que els votants volen una reedició del tripartit amb 70 escons, llavors ho seria gairebé tant un pacte nacionalista amb 69 escons que fes President el guanyador de les eleccions.

En tot cas i tot i haver votat CiU, penso que el millor antídot a la demagògia lerrouxista de Ciudadanos-Ciutadans pot ser un President nascut a Cordoba.

Salut,
Marc

5/11/06 15:42  
Blogger Jordi Pedret dijo...

Benvolgut Marc,
és cert que el votant individual vota un partit, una coalició o una opció política, però crec que quan el cos electoral en conjunt no atorga a ningú una majoria suficient per a governar en solitari, ens està indicant que cal pactar.

És obvi que les interpretacions de la voluntat de l'electorat són diverses, i ho podrien ser encara més, però en el present cas em sembla que hi ha una certa pista, bastant segura, per saber-la.

Algú va decidir que li convenia fer una campanya a les eleccions al Parlament com si fòssin un plebiscit contra el Govern de la Generalitat. Amb això va aconseguir dues coses: la primera unir fortament els tres composants PSC, ERC i IC, que eren atacats pel mateix i per les mateixes raons; la segona fer evident que no s'ha obtingut el resultat de guanyar el plebiscit a la contra, que només ho podia ser amb una majoria absoluta de CiU, que no s'ha donat.

Per això concloc el que dic al post, és a dir que el pacte coherent amb la voluntat popular és el pacte PSC-ERC-IC.

D'altra banda, tant de bó que els C's siguin només lerrouxistes. Ja ho anirem veient.

Rep una cordial salutació,

Jordi Pedret

5/11/06 19:47  
Blogger Unknown dijo...

Enhorabuena Jordi...Montilla President

5/11/06 22:45  

Publicar un comentario

<< Home