6.11.06

Ha guanyat la gent


Ha guanyat la gent. La gent que ha donat un milió i mig de vots a les opcions del PSC, ERC i IC.

La gent que ha donat 70 escons, majoria absoluta del Parlament de Catalunya, a les esquerres catalanistes.

La gent que vol - i així ho ha expressat amb el vot - que es facin polítiques socials, polítiques per a la gent.

Amb Montilla President de la Generalitat, i amb un Govern d'entesa nacional de progrés, hi guanya qui ha de guanyar. Hi guanya el poble.

6 Comentarios:

Blogger Marc Arza Nolla dijo...

Jordi,

M'agradaria saber la teva opinió sobre els Ciudadanos. En un comentari anterior escrivies que tan de bó fossin només lerrouxistes i voldria que t'extenguessis més en el teu comentari.

Salut,
Marc

6/11/06 09:32  
Blogger Albert Balada dijo...

Si, l'has clavat, ha guanyat la gent, les persones, aquelles i aquells que viuen i treballen en aquest país, que porten els seus fills a les escoles, que fan barris i ciutats, que fan en definitiva país.

Una abraçada cordial i fraternal.

6/11/06 13:06  
Blogger Jordi Pedret dijo...

Albert,
gràcies per l'amable comentari. M'agrada coincidir amb tu, sempre és una garantia d'encert.

Marc,
t'he de confessar que encara no tinc ben formada l'opinió sobre C's més enllà del coneixement personal d'algun dels seus components, però ja que m'ho demanes, deixaré anar alguna cosa que, de moment, no és més que flaire.

Si ens poséssim d'acord en definir el lerrouxisme històric - el d'Alejandro Lerroux - com un obrerisme radical destinat a separar les masses treballadores del catalanisme d'esquerres, en el que es movien, podríem tenir una base de partida compartida. Però no sé si ho és.

Si fos així, molt més enllà de les anècdotes personals d'en Lerroux i del seu contradictori paper en els governs de la II República, podriem afirmar que al lerrouxisme li tenim agafades les mides, i que tots plegats l'hem evitat en aquests darrers anys, i que el meu partit, el Partit dels Socialistes de Catalunya, ha tingut un paper ben especial en evitar la reproducció del lerrouxisme.

Però em temo - i no tinc encara prou dades objectives per a justificar-ho plenament - que el cas dels C's és diferent.

El seu predicament no es centra exclusivament en una classe obrera que hagi perdut la seva consciència de ser classe per a sí, sinó que extèn la seva influència en àrees de la petita burgesia més o menys il.lustrada i en una àmplia capa de funcionaris públics que no s'autoconsideren com a proletaritzats. L'anàlisi territorial del seu vot sembla prou explícit al respecte.

D'altra banda, no és possible detectar un substrat ideològic en les proclames públiques dels C's, sinó que sembla que beuen de les enquestes d'opinió i del estudis de mercat, per tal d'aplegar una variada sèrie de malestars difusos o concrets de la població a la que es dirigeixen, i no en fan cap processament polític, no els doten de base ideològica, ni de objectiu polític més enllà d'un vot contrari a el que perceben com "el sistema", encara que, en el fons s'hi inclouen.

Aquesta amalgama de recollida de reivindicacions, o millor dit de malestars no processats, i de dirigir-se a les bases treballadores conjuntament amb els funcionaris i la petita burgesia proletaritzada en contra de la seva voluntat té precedents desgraciats en la història política. El mateix precedent que té el renegar de la inspiració de dreta dels moviments d'aquest tipus.

Només cal recordar les circumstàncies del naixement del Partito Nazionale Fascista a Itàlia, les circumstàncies del poujadisme a França - encara que aquí sense elements confessionals religiosos - , i l'aparició de diversos populismes a diferents països europeus, per tenir matèria per a reflexionar.

I aquí ens els havíem pres a broma fins a la nit electoral! Crec que aquesta és una actitud que cal variar. Cal que tots hi pensem, en parlem, i actuem.

Rebeu una cordial salutació,

Jordi Pedret

6/11/06 16:20  
Blogger Marc Arza Nolla dijo...

Si acceptem que la bossa de vots majoritària que carrega Ciutadans-Ciudadanos son votants desencantats pel "gir catalanista" del PSC, fins a quin punt és una opció estratègica positiva re-editar el tripartit?

Si CIU es veurà a abocada a una revisió de posicionaments i actituds per haver perdut el govern, espero que el govern no faci oblidar al PSC i ERC que han patit dures baixades de vot.

Crec que la sessió d'investidura serà una bona oportunitat per explicar els exits del catalanisme trasversal a Ciudadanos i la seva audiència.

6/11/06 17:00  
Blogger Jordi Pedret dijo...

Benvolgut Marc,
per les raons que exposo en el comentari anterior, crec que la presència de C's al Parlament no fa canviar el caràcter positiu del nou Govern d'Entesa nacional de progrés. Cal defensar les idees pròpies, posar-les en pràctica i fer així pedagogia política.

Pel que fa al PSC no passis ànsia. La baixada de vot, l'abstenció en general (no només la nostra), i el vot de protesta són qüestions sobre les que parlarem a bastament, i espero que en treiem conclusions útils per al sistema democràtic.

Jo també estic segur de que la sessió d'investidura de José Montilla serà de la màxima importància.

Rep una cordial salutació,

Jordi Pedret

7/11/06 01:11  
Blogger Estrella dijo...

Felicitas pel Govern d'Entesa de Progrés.
Esteu fent molt bona feina!

8/11/06 12:11  

Publicar un comentario en la entrada

Enlaza con este post:

Crear un enlace

<< Home