Fracàs de la dreta sucursalista

El que passa quan un repeteix massa la mateixa mentida, és que acaba per creure-la. Això li ha passat a la dreta sucursalista d'aquest país, CiU, que desprès de passar-se la vida titllant de sucursalista el PSC s'ha trobat amb la sorpresa de que la seva mentida era això, una mentida; que el PSC decidia per ell mateix, i que en defensa dels interessos del poble de Catalunya, ni rebia ordres - caldria sinó - ni acceptava pressions de cap centre polític ni econòmic.

Ben al revés del que ha fet CiU, buscant desesperadament a Madrid la salvació de la poltrona. Quan se'n va adonar de que la seva estratègia plebiscitària l'havia portat al més complet fracàs, va intentar tant com va poder actuar com una autèntica sucursal, i buscar als despatxos i passadissos de Madrid el que la seva prepotència li havia fet perdre a les urnes. D'això se'n diu, clar i català, ser sucursalista, és a dir, buscar fora de Catalunya les intervencions que l'ajudin en qüestions purament catalanes, com és el nostre Govern.

Tot això ha servit, a més, per a deixar clara la concepció política de la dreta sucursalista de CiU, amb les declaracions de Duran Lleida de què deixarà de recolzar Zapatero perquè no n'hi ha cap motiu. És a dir que per a la dreta els motius de fer una o altra política no són el bé comú, la cohesió social, l'avenç econòmic, la llibertat, la igualtat d'oportunitats, la dignitat de les persones, sinó, simplement, un ministeri esfumat.

(article publicat a e-noticies)