Un bon acord, una coïssor incurable.

S'ha arribat per fi, i una mica massa tard, a un bon acord, a un magnífic acord sobre finançament autonòmic.

Aquest acord ha estat possible per la tossuderia del Govern de la Generalitat que, tot mantenint la disposició negociadora necessària, ha mostrat una fermesa exemplar en defensa dels interessos de Catalunya, i ho ha estat també per la capacitat i voluntat negociadora del Govern espanyol.

Tot això no era gens fàcil, car no es tractava de fixar una xifra, com alguns pretenen fer veure, sinó de quelcom molt més complicat, com és l'establiment d'un nou sistema de finançament durador en el temps i prou adaptable als canvis de la realitat com per a no tenir que negociar sempiternament.

L'objectiu s'ha aconseguit plenament. El nou sistema respecta plenament l'Estatut de 2006, inicia la seva vigència el 1er. de gener de 2009 i des d'aquest primer any els recursos per càpita de Catalunya seran superiors a la mitjana, fins a un 105,38 %. Per a valorar aquesta dada cal tenir en compte que sempre Catalunya ha aportat per sobre de la mitjana, però que mai, mai en la seva història moderna, ha rebut per sobre de la mitjana, com serà el cas ara.

El sistema, farcit d'elements federals, té a més els mecanismes necessaris per a la seva revisió en relació a les necessitats de Catalunya, augmenta la participació en els impostos estatals i amplia la capacitat normativa fiscal de Catalunya.

Té, a més, els necessaris elements de bilateralitat en el finançament de les competències específiques de la Generalitat que no formen part del model general.

Tot això ha estat ben rebut per la societat catalana, com han expressat els sindicats, les patronals i els partits polítics, amb les excepcions - no gens sorprenents d'altra banda - de CiU i el PP, que potser enyoren els moments en què es podia pactar una xifra qualsevol en un hotel cèntric, al crit de "Peix al cove!", sistema que ens ha portat a les dificultats que ara superem amb l'acord de finançament.

Sembla que ni un bon acord, un magnífic acord, pot curar la coïssor que produeix en alguns el fet d'estar a l'oposició.

Ho lamento pels qui es graten, i ho celebro per Catalunya.

(article publicat a e-noticies)