Visc a Barcelona

Visc a Barcelona, de tota la vida, i no em fa res de dir quan convé: Visca Barcelona!

El mateix que a mi els passa a la immensa majoria dels habitants de la capital de Catalunya, que estan satisfets de viure-hi i l'aprecien amb una indiscutible rauxa - temperada per la sàvia i exigent crítica - que els fa oposar-se als qui denigren la ciutat.

Una recent campanya municipal anomenada Visc(a) Barcelona, ha congriat les ires de les diverses oposicions municipals de dretes, la de CiU i la del PP, que l'han blasmat amb abundància d'epítets denigradors.

Resulta, però, que els ciutadans de Barcelona manifesten conèixer la campanya en un 89 per cent dels casos, i estar-hi d'acord en un 73,3 per cent, tot i que només un 60 per cent l'atribueix a l'Ajuntament, que és el seu autor.

Sembla doncs que ni es tracta d'un malbaratament en propaganda política, ni hi ha refús ciutadà, ans al contrari, una clara identificació amb la campanya que connecta perfectament amb els sentiments de pertinença i d'orgull barceloní.

Sentiments prou entenedors per tant com reflecteixen la contribució que la ciutadania ha fet a la construcció de la ciutat amb la seva aportació crítica, amb els seus vots, amb el seu comportament cívic, amb la seva identificació amb un esforç comú.

Per això tenen mala peça al teler els qui, com les oposicions municipals de dretes, basen el seu intent de desgast del govern municipal en l'atac a la ciutat que els ciutadans han fet seva amb tanta intensitat.

(article publicat a e-noticies)