Memòria històrica urbana
De manera completament inexplicable va sobreviure tota la dictadura franquista, encara que cada cop més difícil de llegir, la pintada amb quitrà que demostrava que la que fou i torna a ser la Plaça de Sant Josep Oriol, havia estat la Plaça del Milicià Desconegut.
No era un homenatge espontani, com podia fer pensar el poc ortodox mètode de retolació, sinó que la decisió havia estat presa pel Consell Plenari Municipal l'any 1937, i va durar fins 1939.
La tossudesa insistent de la JSC de Barcelona va fer que l'Ajuntament acabés restaurant la retolació, que ara es pot llegir perfectament, com es veu a la meva mala foto, i que prop del lloc es posés el 2004 una placa en la que s'explica el fet i que acaba amb una imprescindible dedicatòria: "En memòria d'aquells que van donar la vida en defensa dels seus ideals"
La ciutat i la ciutadania tenen aquí un bon motiu d'exercici de la memòria història, i de la reflexió que l'ha d'acompanyar necessàriament.
No era un homenatge espontani, com podia fer pensar el poc ortodox mètode de retolació, sinó que la decisió havia estat presa pel Consell Plenari Municipal l'any 1937, i va durar fins 1939.
La tossudesa insistent de la JSC de Barcelona va fer que l'Ajuntament acabés restaurant la retolació, que ara es pot llegir perfectament, com es veu a la meva mala foto, i que prop del lloc es posés el 2004 una placa en la que s'explica el fet i que acaba amb una imprescindible dedicatòria: "En memòria d'aquells que van donar la vida en defensa dels seus ideals"
La ciutat i la ciutadania tenen aquí un bon motiu d'exercici de la memòria història, i de la reflexió que l'ha d'acompanyar necessàriament.
Etiquetas: Barcelona, crònica, història obrera
Enviado por Jordi Pedret a las 10:25
2 Comentarios:
Moltes gràcies per les fotos. Sempre serà un dels nostres petits orgulls, com a joves socialistes, haver insistit en preservar la memòria dels milicians de la República. treballadors i treballadores de totes les classes que, amb voluntat i coratge, però sense preparació militar, van contenir i repelir el cop feixista, combatent alhora contra el feixisme i pel triomf de la classe obrera. Honor i glòria a les milícies obreres antifeixistes!
Benvolgut anònim,
Una sola pregunta: perquè ets anònim?
Jo opino que sempre és molt millor dir qui ets.
Això de banda, les gràcies no es mereixen. Els fets són els que són.
Publicar un comentario
<< Home