Montjuïc i la gent
Un cop més la gent de Barcelona ha fet seu immediatament un espai públic que ha trobat per fi un sentit cívic, ciutadà.
És aquest un magnífic costum de la ciutadania de Barcelona, no deixar passar ni un dia sense demostrar ben clarament que és el poble el propietari de la ciutat, i que tot espai públic té una vocació de servei públic.
Ho fa la gent de Barcelona reiterant la pacífica i multitudinària presa de possessió física. Aquest cop ha estat el Castell de Montjuïc, com fa ben poc va ser el Parc Central de Sant Martí, i abans els terrenys del Fòrum, i els espais lliures davant la mar, i tants i tants parcs que ha fet una ciutat tan diferent d'aquella de la meva infància en què la paraula parc només s'usava en singular, perquè tothom entenia que era el Parc de la Ciutadella.
Ara els espais s'han multiplicat, i també l'interès de la gent, que manifesta el seu esperit de propietari cívic sense cap timidesa, omplint, usant i criticant, com cal, tot el que sigui nou i públic, sense deixar d'usar, omplir i criticar, com cal, el que és públic i antic.
Aquesta vegada, a més, el nou espai tenia un valor simbòlic ben especial, i els 40.000 que hi van anar recordaven ben segur la trista sort i l'exemple dels presos polítics i socials executats als seus fossats, encapçalats per les figures de Francesc Ferrer i Guàrdia i del President Lluís Companys.
És aquest un magnífic costum de la ciutadania de Barcelona, no deixar passar ni un dia sense demostrar ben clarament que és el poble el propietari de la ciutat, i que tot espai públic té una vocació de servei públic.
Ho fa la gent de Barcelona reiterant la pacífica i multitudinària presa de possessió física. Aquest cop ha estat el Castell de Montjuïc, com fa ben poc va ser el Parc Central de Sant Martí, i abans els terrenys del Fòrum, i els espais lliures davant la mar, i tants i tants parcs que ha fet una ciutat tan diferent d'aquella de la meva infància en què la paraula parc només s'usava en singular, perquè tothom entenia que era el Parc de la Ciutadella.
Ara els espais s'han multiplicat, i també l'interès de la gent, que manifesta el seu esperit de propietari cívic sense cap timidesa, omplint, usant i criticant, com cal, tot el que sigui nou i públic, sense deixar d'usar, omplir i criticar, com cal, el que és públic i antic.
Aquesta vegada, a més, el nou espai tenia un valor simbòlic ben especial, i els 40.000 que hi van anar recordaven ben segur la trista sort i l'exemple dels presos polítics i socials executats als seus fossats, encapçalats per les figures de Francesc Ferrer i Guàrdia i del President Lluís Companys.
(article publicat a e-noticies)
Enviado por Jordi Pedret a las 16:27
1 Comentarios:
Un cop més les polítiques urbanístiques del nostre Ajuntament socialista fan palès la millora de la qualitat de vida dels barcelonins. Els parcs de Barcelona, cada cop més nombrosos, fan que comptem amb espais urbans de qualitat, per a tothom. Efectivament, els barcelonins sentim que som propietaris i usufructuaris de l'espai públic sense restriccions. Ara s'ha demostrat que la cessió del Castell no va ser electoralista si no socialista!.
Publicar un comentario
<< Home