Del pessimisme com a arma política

N'Àngel Colom i Colom ha tornat del Marroc. Ha tornat per a posar ordre entre els nacionalistes, o per a redimir-los, no ho he acabat d'entendre, però es tracta d'alguna cosa així.

Els qui, per raons d'edat, el recordem amb un pot de pintura rosa a una mà i una brotxa a l'altra pels molls de Barcelona no ens sorprendrem gens ni mica de res del que digui o faci en la seva nova etapa.

De tota manera, em sembla que cal aclarir que no és una bona cosa per al país l'ús immoderat del pessimisme com a eina política. No es tracta només de que, com deia Antonio Gramsci, l'imperatiu polític sigui l'optimisme de la voluntat, sinó de que els pessimistes no han fet mai res pel país, no aporten cap solució a cap problema, tot confonent el fer política amb la creació - preventiva si cal - de problemes.

Aquesta ha estat la primera actuació del retornat, advertir urbi et orbi de les possibilitats que el Tribunal Constitucional pogués acollir algun dels recursos d'inconstitucionalitat pendents contra l'Estatut de Catalunya.

Així ha complert el primer manament de l'ús del pessimisme com a eina política, és a dir advertir el poble d'un perill futur que es presenta com a pràcticament inevitable, per a poder predicar que tot anirà malament i que només un mateix és la solució.

Doncs mireu, aquesta prèdica no m'afecta gens ni mica. Estic plenament convençut de la constitucionalitat de l'Estatut aprovat pel poble de Catalunya i em sembla que el que cal fer és treballar en el seu desplegament en lloc d'invocar tempestes de les que treure'n algun profit.

(article publicat a e-noticies)