12.6.07

El rellotge de l'emperador



Això era i no era en temps d'un emperador que estava molt trist perquè s'acabava el temps del seu regne i malgrat totes les guerres que havia fet la gent no l'estimava massa.

Aquest emperador es va posar a viatjar fora de la seva capital, a la recerca de gent llunyana que se l'estimés, i que li agraís tot el que havia fet envaint països i d'altres coses semblants.

Però sempre que viatjava veia el mateix. Veia l'esquena de les guàrdies de tots els països que miraven d'allunyar la gent. I l'allunyaven per evitar que esbronquessin l'emperador. Bé, no sempre els veia, moltes vegades les tanques de ferro, les parets de ciment o el propi fum que usaven els guàrdies no li deixava veure res.

L'emperador s'entristia per això i buscava i buscava qui l'estimés.

Buscant i buscant va arribar a un llunyà país, i a una petita ciutat a les ribes del riu Ishem i prop del pas de muntanya Qaf'e Shtames, aquesta ciutat es deia Fusche Kruje, un nom que l'emperador no havia sentit mai, i que no sabia qué volia dir, ni si volia dir alguna cosa.

Allí la gent s'hi va llençar al damunt, estrenyent-lo, agafant-li les mans, els braços, besant-lo, dient-li cosetes i fent-li moixaines. L'emperador estava encantat, algú l'estimava, encara que fos en un lloc que el dia abans no sabia que existís.

Va tenir, però, un gran ensurt, mentre l'abraçaven, li estrenyien les mans, i tot això, el seu rellotge va desaparèixer. Ja en tenim l'emperador altre cop trist, ara per la pèrdua del seu rellotge.

Però aquestes rondalles mai no acaben bé, és a dir que un membre de la guàrdia imperial va trobar el rellotge i li va tornar a l'emperador, que es va poder acomiadar del país, que era Albània, lluint ben visible el seu rellotge imperial al canell perquè això sí, era un emperador que anava en mànigues de camisa.

I heus ací un gos, heus ací un gat, aquest conte s'ha acabat.

Etiquetas: ,

0 Comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Enlaza con este post:

Crear un enlace

<< Home