Per fi existeixo!

En tornar de dinar tranquil.lament al meu habitual "El Rincón de Sanabria", just a l'altra vorera de l'estret carrer de Zorrilla, que separa el Congrés dels Diputats del món exterior, he trobat la prova de la meva existència a la blogsfera.

Tinc un meme, el primer de la meva existència bloguera. Me l'ha enviat en Manel Mas, i consisteix en transcriure la cinquena frase de la pàgina 123 del llibre que es tingui més a prop (no del que t'agradi més).

Conscient i disciplinat, m'hi poso tot seguit.

Caram, resulta que el llibre que tinc més a prop és el catàleg de l'exposició organitzada per la Fundación Pablo Iglesias "Corresponsales en la Guerra de España", i la pàgina 123 correspon a una il.lustració. Es tracta de la reproducció fotogràfica d'una plana d'un diari, em sembla que finès. Un cop he identificat la cinquena frase, amb l'ajuda imprescindible dels punts i seguit, em trobo amb que no tinc al meu teclat els signes necessaris per a transcriure-la.

En una interpretació extensiva, agafo el segon llibre més proper que, em sap greu, és el "Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals". La cinquena frase de la pàgina 123 diu així: "El dret d'ús constituït sobre un bosc o sobre plantes dóna dret a talar els arbres i a tallar les mates que calgui per a atendre a les necessitats a què fa referència l'apartat 1, i fins i tot a vendre el producte, d'acord amb el que estableix la secció tercera del capítol I".

Reconec que resulta més proper als Germans Marx que a cap altre autor, però és una bona demostració del camí cap avall recorregut des de la redacció del Code Civil, de Napoleó Bonaparte, del que s'explica que Victor Hugo en llegia cada nit uns articles per a aprendre bon francès.

Seguint les normes, passo el meme a l'Àlex Sáez, l'Ernest Benito, la Laia Gomis, l'Albert Balada i en Carlos Serrano.