Hi ha justícia?

Les temptacions de contestar negativament aquest pregunta han augmentat, cal reconèixer-ho, des que vam tenir la confirmació que la mort havia guanyat la carrera als tribunals, i que Pinochet moria sense haver estat jurídicament condemnat pels seus crims.

La mort del sanguinari genocida, general traïdor i traïdor general, del cobdiciós lladre de bens públics i privats, no li estalviarà cap engruna de la condemna ètica i política que la humanitat ha pronunciat ja contra ell.

Però a més, i potser paradoxalment, la seva carrera criminal, la seva covardia a l'hora d'enfrontar-se a la justícia, les seves murrieries d'estafador de baix nivell, han contribuït a posar els fonaments d'una justícia universal, d'una possibilitat de perseguir sempre i en tot lloc els crims contra la humanitat com els que Pinochet havia comès.

Les temptatives diverses de fer-se l'escàpol de la justícia penal han perfeccionat les eines per a evitar que una cosa semblant torni a passar en el futur.

Així, la consolidació del concepte de la jurisdicció universal, encara que no l'hagi pogut atènyer, ha estat possible pels esforços fets per les persones decents, molt majoritàries al món, per tal que el criminal no escapés.

Hi ha, per tant, justícia, encara que sigui en construcció.

(article publicat a e-noticies)