Caritat?

Varen ser milers i milers les persones que, just abans de Nadal, es varen reunir a la plaça de davant l'esglèsia de Sant Joan Bosco, de Roma per tal d'assistir al funeral civil de Piergiorgio Welby.

Welby, com Ramón Sampedro, era un malalt terminal connectat a maquinària mèdica invasiva per tal de mantenir-lo en vida, i havia expressat en diferents ocasions la seva voluntat d'acabar la situació d'insensat patiment en què es trobava. Tant la seva mare com la seva esposa li donaven suport en aquesta decisió, però les lleis italianes resulten massa estretes en aquesta matèria. Welby va aconseguir, per fi, l'alliberament que reclamava.

Piergiorgio Welby va poder exercir el seu dret inherent a la dignitat, i viure el procés de la seva mort amb aquesta dignitat que reclamem tots els qui som socis de l'Associació Dret a Morir Dignament, presidida per Salvador Panikkar, i molta altre gent que no n'és sòcia.

La jerarquia catòlica va denegar, però, a la seva família el funeral religiós que demanava, indicant com a causa que considerava a Piergiorgio Welby mereixedor de les sancions canòniques previstes per als suïcides.

El poble de Roma ha demostrat a la família i al record de Piergiorgio Welby que la caritat i la compassió s'exerceixen com i quan cal, a la plaça, al carrer, estant al costat dels qui pateixen.