24.12.06

Caram amb els britànics!


Una enquesta telefònica a una mostra de 1.006 adults distribuïts per tot el Regne Unit, amb el treball de camp realitzat entre el 12 i 13 de desembre d'enguany, ha donat per resultat que el 82 % dels enquestats consideren que la religió és un element de divisió i tensió entre la gent. Només un 16 % està en desacord amb aquesta afirmació, i el restant 2 % no sap o no contesta.

Així ho publica el prestigiós "The Guardian" en la seva edició de 23 de desembre, on hi podeu trobar tot un altre seguit de dades respecte a l'opinió dels britànics respecte al fet religiós, entre elles la de l'adhesió majoritària a la definició del país com un lloc format per diverses comunitats religioses, encara que una majoria del 63 % s'autodefineix com a no religiós.

Em sembla que les opinions dels britànics poden ser un bon motiu de reflexió en aquests dies.

2 Comentarios:

Anonymous Joan R. Riera dijo...

Prenc doncs la invitació a la reflexió d'aquest post.

No puc estar massa d'acord amb el pensament que reflexa l'article.

És cert que des d'un punt de vista sociològic o si es vol fins i tot mediàtic la religió separa, i no tinc cap dubte que quan ens plantegem els problemes globals la religió apareix com una variable que ens esbiaxa segurament del camí cap al progrés.

Però en canvi, vull destacar d'altra banda que el fet que la religió separi és manifesta segons el punt de vista de com es miri.
Tots els referents culturals separen i uneixen a la vegada, és a dir, els musulmans es diferencien dels catòlics per la religió però per la mateixa causa uneix els musulmans entre ells.
Tot sovint hem sentit als mitjans que el Barça uneix persones i voluntats diverses però en canvi, ser del Barça també els diferencia del Madrid.
En el fons, crec que es tracta d'una tautologia, significa el mateix i varia únicament el punt de vista, per un culé el Barça uneix per un catòlic l'islam separa les persones perquè només existeix una religió veritable, la seva.
El problema no crec que recaigui únicament en la religió, sino que està en totes aquelles identitats que són excloents, és a dir, no es pot ser catòlic i musulmà a la vegada com tampoc es pot ser merengue i culé a la vegada.
I les identitats excloents en la cultura de les persones cal que se situin en un terreny de profund respecte. Cadascu escull què vol ser i quins referents i identitats pren, però cal que sempre respecti la decisió de l'altre.
És doncs una qüestió de respecte de l'altri, si aconseguim un respecte global, la religió no separarà ni unirà, simplement identificarà.
Tampoc es pot ser de dretes i equerres a la vegada, però en canvi si que existeix un respecte mutu i regulat que es diu "joc democràtic".

3/1/07 19:22  
Blogger Jordi Pedret dijo...

Benvolgut Joan Ramon,
La tesi de l'article suposo que és la de "The Guardian", perquè aquest post és un dels pocs en que no introdueixo tesi, sinó informació, i sorpresa davant l'informació.
Un altre dia, potser en un altre medi, podem discutir tan llargament com vulguis sobre els efectes de les creences religioses, i de les seves organitzacions grupals, en la convivència social, que em sembla que és un tema que dona per a molt, i que és molt anterior a la qüestió de la globalització, de l'encontre o desencontre de civilitzacions, etc.
Es tracta, em sembla, de com algú, o millor alguns, imposen la seva forma d'explicar els fenòmens que no entenen com a norma obligatòria per a tothom, i tot el que d'això se'n deriva.
Però, com diria Rudyard Kipling, això és tota una altra història.
Una abraçada,
Jordi

5/1/07 23:20  

Publicar un comentario en la entrada

Enlaza con este post:

Crear un enlace

<< Home