Extraordinari pregó

Ahir vaig tenir la sort d'assistir al pregó de les festes de la Mercè, a primera fila dels escons que el protocol de l'Ajuntament ens reserva als diputats al Congrés.

Us puc ben assegurar que va valer la pena. El pregó llegit per Elvira Lindo va ser extraordinari. Poques vegades he pogut sentir una lloa a la meva ciutat amb tanta sensació de veritat emocionada.

La ciutat vista pels ulls dels altres, la ciutat formada per la gent, la ciutat descoberta des de la mar, la ciutat que es converteix en una més de les ciutats de la pregonera, la ciutat mare dels llibres devorats per la infantil lectora solitària, la ciutat resultat de les converses amb els amics, la ciutat imaginada per la superposició dels autors admirats, de Pere Gimferrer a Juan Marsé, d'Eduardo Mendoza a Joan Brossa.

Tot això ens va oferir Elvira Lindo - que es va declarar tan barcelonina com Tete Montoliu es va declarar negre - en un pregó esperat amb més expectació del normal, gràcies a la inestimable col.laboració de tots els qui, variant d'excusa cada estona, pretengueren boicotejar-lo.

Tot el públic, jo inclòs, ens posàrem dempeus aplaudint Elvira Lindo, amb la única excepció de la regidora Valluguera, d'ERC, que va romandre asseguda amb les mans plegades.

Potser és que no entén el castellà i no va entendre el pregó, si és així, quina llàstima que em fa.