Una cita / VIII
Établir entre les citoyens une égalité de fait et rendre réelle l'égalité politique reconnue par la loi. Tel doit être le premier but d'une instruction nationale; et sous ce point de vue, elle est, pour la puissance publique un devoir de justice.
Marquis de CONDORCET (1743-1794)
(Establir entre els ciutadans una igualtat de fet i fer real la igualtat política reconeguda per la llei. Aquest ha de ser el primer objectiu d'una instrucción nacional; i des d'aquest punt de vista és, per al poder públic, un deure de justícia.)
(Establecer entre los ciudadanos una igualdad de hecho y hacer real la igualdad política reconocida por la ley. Este debe de ser el primer objetivo de una educación nacional; y desde este punto de vista es, para el poder público, un deber de justicia.)
Enviado por Jordi Pedret a las 22:10
6 Comentarios:
Quan llegeixo aquestes frases pronunciades a mitjans del segle XVIII és quan realment me n'adono de l'estadi en el qual es troben molts polítics del nostre país. Malgrat viure en ple segle XXI, hi ha qui no s'atreviria a pronunciar aquesta brillant reflexió. Les insinuacions i mitges paraules que tan freqüentment empra la dreta carrinclona per evitar pronunciar-se sobre aquesta qüestió ens demostren que viuen anclats en plena època medieval ja que tres segles endarrera hi havia qui no dubtava en pronunciar, defensar i reclamar el paper social de la dona.
Fins i tot sense descontextualitzar, tenint en compte el context social del que s'extreuen aquestes paraules que aportes fill de la burgesia pre-revolucionària i malgré tout un enciclopedista contemporani de Voltaire que va viure el Terror del any I Constitucional en pròpia carn, són vàlides avui, universalitzades, les paraules del matemàtic Marie Jean Antoine Nicolas Caritat, marqués de Condorcet, i m'enorgulleix que siguin inserides en el teu blog.
Contextualitzo. El marquès de Condorcet fou elegit diputat a l'Assemblea Legislativa el 1791, precedit de la seva fama sobre tot com a matemàtic i col.laborador del ministre Turgot. Encarregat, amb d'altres, de les tasques de disseny d'una instrucció nacional - el que ha constituit el nucli central del republicanisme francés hereu de la revolució - va pronunciar les paraules que cito dins del seu discurs a l'Assemblea per presentar el seus treballs, el dia 21 d'abril de 1792. Havent votat contra l'execució de Lluís XVI i oposat a la persecució dels Girondins amb els que s'identificava, va passar a la clandestinitat i, detingut, va morir a la presó el 1794.
La seva obra transcendeix ben segur l'encàrrec de l'Assemblea i, si es vol conèixer bé el pensament "progressista" de l'època és del tot imprescindible el seu pòstum (1795) "Esquisse d'un tableau historique des progrès de l'Esprit".
Sí Jordi, però jo en destacaria encara més, el seu treball com a científic social, aportant-ne teories sobre la certitud de les ciències socials, la paradoxa del vot o les seves aportacions sobre els estudis de probabilitats o les teories econòmiques en un univers de risc, totes elles avançades al seu temps
Està ben clar, Albert, que cadascú de nosaltres s'apropa al personatge en funció dels seus propis interessos. A mí, persona de lletres, encara que rendida davant "les lumières", i admirador confès de la Revolució Francesa, m'interessa sobre tot la vesant política de Condorcet, que abans de morir a la presó de Bourg-l'Égalité (ci-devant Bourg-la-Reine)havia col.laborat amb Turgot, i havia estat diputat a l'Assemblea Legislativa i a la Convenció Nacional.
Les seves idees sobre la naturalesa progressiva de la història, empesa per la voluntat dels homes són un fonament del progressisme històric. La seva actuació política durant la Revolució va sentar le bases permanents de l'educació nacional, tot donant-li el plé sentit poític que té en quant constructora de la igualtat entre els ciutadans.
A més sabia parlar. Recomano vivament els seus discursos, recollits entre d'altres llocs, a "Les grands discours parlamentaires de la Révolution", Éditions de l'Assemblée Nationale, Paris, 2005.
Tens tota la raó, per la meva part només volia enaltir la figura potser més amagada, la del científic natural (matemàtic) i la del científic social i t'he de dir, per altra banda que m'agrada de saber que compartim una mateixa dèria que en definitiva es diu: França.
Publicar un comentario
<< Home