24.3.06

ETA; parlem-ne

Era dimecres 22 de març de 2006, a quarts d'una del matí, quan em va arribar la notícia del comunicat d'ETA sobre l'alto el foc permanent. Em va arribar al mateix temps que a tothom, això és el bó de la democratització de les comunicacions. Sembla que només faci uns minuts, i sembla que faci una eternitat.

La notícia significa que ja ningú més haurà de passar davant una pintada amb el simbol de la banda terrorista abaixant els ulls, dissimulant i apressant el pas.

La notícia significa que n'hem de parlar. Que els demòcrates, tots els demòcrates - tant de bó sigui sense cap exclusió voluntària - n'hem de parlar. Com en vam parlar ja el maig de 2005 al Congrés dels Diputats, quan vàrem aprovar la resolució sobre les condicions per al diàleg.

Parlem-ne serenament, amb calma, sense cap preocupació electoralista. Parlem-ne pensant en les víctimes i els qui en porten dol. Parlem-ne pensant en que mai més hi hagi dol per cap víctima.

Parlem-ne amb l'eufòria continguda, amb l'esperança controlada, amb el cap clar, i el desig de pau ben abrandat.

1 Comentarios:

Blogger Laia Gomis dijo...

Sense cap mena de dubte és el moment del diàleg i de l'esperança. Penso que ens trobem davant d'una qüestió d'estat i espero que tots estiguem a l'alçada de les circumstancies. Quan empro el terme tots, faig al·lusió al conjunt dels demòcrates sense cap excepció, a les associacions de víctimes, als afectats i per extensió a tota la ciutadania. Voldria acabar amb una gran frase, extreta d'un article d'opinió, que resumeix perfectament el moment en el qual ens trobem: "S’ha obert una porta a l’esperança, que aquesta porta no es tanqui és una feina de tots!"

25/3/06 17:48  

Publicar un comentario en la entrada

Enlaza con este post:

Crear un enlace

<< Home