La roba roja

Penja en el teu cor
un bocí de roba roja,
una flor color de sang.

Si vols, de debò,
que aquí canviïn les coses
alça’t, que l’hora ha arribat.

Anem cap a la llum, per la drecera,
seguint les petjades del qui han anat davant.
Que desperti la terra sencera,
el nou dia ens espera cantant.

Amics i camarades,
companyes i companys,
tu, que mai no comptaves,
tu, que et feien callar,
alça, per fí, damunt del teu cap
la roba roja de la llibertat.

Despertem del malson
i caminem cap a un món
més alegre i més just per a tothom.

Nostre és el futur i l’esperança.
Prou de lamentar-nos i prou de plorar.
Prou de passar por. El dia s’alça
amb una rosa vermella a la mà.


Aquesta versió catalana de la cançó Le Chiffon Rouge, quin texte original en francés podeu trobar clicant sobre el títol, va ser utilitzada fa un cert temps a tall d'himne electoral pel Partit dels Socialistes de Catalunya, i a alguns ens porta determinats records, que ens fan dificil evitar l'emoció.

La cançó va ser escrita per Maurice Vidalin, i musicada per Michel Fougain, l'estiu de 1977, per a un festival d'estiu de la ciutat de Le Havre. A finals dels 70, amb els acomiadaments massius a la siderúrgia francesa, primer a la fàbrica Usinor, i després a les manifestacions massives contra les reestructuracions a tota la regió de la Lorena i del Nord-Pas de Calais, es converteix en un autèntic himne dels treballadors.

Crec que no és gens sobrer recordar-ho, i recordar-la.