Un camí prou llarg

Encara queda un camí prou llarg fins a les eleccions generals d'enguany, i tenim dos mesos ben bons per a recorre'l. Malgrat això, i encara que la secció "e-tribuna" encara no ha canviat el seu nom per "e-eleccions", l'aroma electoral ho impregna tot des de ja fa estona.

La campanya no començara legalment fins a les darreries de febrer vinent, però els efectes que acostuma a produir sobre alguns actors polítics ja són ben evidents.

Hi ha una certa excitació essencialista, es busquen els mots que facin de palanca per a moure sensibilitats, s'apel.la a sentiments, es mou brega en l'àmbit dels desitjos i, per sobre de tot, alguns miren de fer oblidar per a què són unes eleccions generals.

Em sembla que seria bo que tots plegats tinguéssim en compte que es tractarà de decidir la composició de les Corts Generals i que aquestes, en concret el Congrés dels Diputats, decidiran el futur Govern d'Espanya. En contra del que alguns voldrien, no es decideix a Madrid el Govern de Catalunya, caldria que tothom ho tingués ben present.

No seria sobrer tampoc, que penséssim en forma racional, serena i pausada, i que així ens pronunciéssim sobre quina força política té les millors propostes i les capacitats per a ordenar la vida pública d'una manera civilitzada, justa i adequada a l'interès general. Es tracta de decidir qui pot fer avançar la necessària justícia social i la també necessària convivència.

En resum, com diria el nostre clàssic Francesc Eiximenis, haurem de decidir qui - dels qui en tenen la possibilitat - és el millor per assegurar un bon regiment de la cosa pública.

(article publicat a e-noticies)