Gent solidària

Gent de qui he après tantes coses aquests dies a Centreamèrica.

Les dones de l'associació "María Elena Cuadra" d'autoorganització de les dones de les maquiles. La gent dels Comités de Zona de Ciudad Sandino. Els homes i dones, joves i grans, que gestionen la Casa Comunal de Villa Reconciliación, a Managua.

Els cooperativistes de Palacagüina. La gent dels Comités de Prevenció de Desastres i de les Brigades de Rescat de Dipilto. Els veïns de Santa Clara que treballen en els projectes de prevenció impulsats per l'alcalde de San Fernando. Tots aquests a Las Segovias, de Nicaragua, que dónen nom a la nostra associació ciutadana ACSUR-Las Segovias.

La gent de la Coordinadora d'Organitzacions Socials (COS) i de la Coordinadora Nacional Indígena y Campesina (CONIC), de Guatemala. La gent de Agua del Pueblo. La gent de les cooperatives de dones guatemalteques. La gent de Defensoría Maya.

La gent de Centroamérica para el Diálogo (CAD), i tanta altra gent.

La gent que va omplir a vessar el local de l'Instituto Nicaragüense de Cultura Hispánica, a Managua, per celebrar el 20è aniversari d'ACSUR, i que va aplaudir la bandera de Palestina que vam posar junt a la pancarta de l'aniversari. La gent que ens va acompanyar en l'acte de celebració d'aquest aniversari als locals de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI) d'Antigua Guatemala.

La gent que, des de diferents organitzacions socials i polítiques, manté viva i actual la crida del "General de Hombres Libres" Augusto César Sandino, a favor de l'emancipació, la llibertat i la justícia social. La gent que manté l'esperança d'un futur més just fet per la gent, i que treballa per tal que arribi aviat.

La gent que treballa amb ells des del projecte d'ACSUR, a Guatemala, El Salvador, Honduras, Nicaragua, Panamá, Cuba, Haiti, República Dominicana, Perú, Bolívia i Espanya, solidaris amb els qui treballen al Marroc, a Israel, a Palestina i arreu.

Totes aquestes persones, que no puc citar una a una, ni tan sols totes les organitzacions en què s'articulen, són gent de la que he après molt aquests dies de reunions i treball a Centreamèrica.

Aquesta gent solidària, que sap el treball que costa cada pas endavant, però que continua empenyent, aquesta és la gent que mou la Història.