Ben fet!
El Govern de Catalunya ha de mirar i treballar per al bé dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.
El Govern ha de procurar, amb tota la força que li dòna la seva legitimitat política, que el nou Estatut sigui ratificat pel poble en la consulta del 18 de juny, per què això és bó per a Catalunya.
El Govern ha de ser el Govern del sí a Catalunya, no el del no a l'avenç de l'autogovern i dels drets i llibertats de les persones.
Per aquestes raons, som molts els qui pensem i també molts els qui diem que s'ha fet bé en prendre la decisió de que el Govern de Catalunya sigui composat en la seva totalitat per partidaris del sí al futur, del sí a l'Estatut.
Per això dic, clar i català: Ben fet!
Enviado por Jordi Pedret a las 16:04
9 Comentarios:
Vergonya pel PSC, davant el paper a Madrid que ha fet un partit que havia votat. Davant la.....”negociació”? Si us plau.
Llàstima per un Maragall decebut pel seu partit (és patètic enterar-te que hagués d’aconseguir alguns informes de les propostes de negociació de l’Estatut a altres partits) i que finalment diu que ja no vol ser president.
Un PSC de secundaris, que accepta treure’s del cap la presidència de la Generalitat, ja estan bé amb el poder local i on, per primer cop, l’ascens és anar a Madrid.
Una CiU que encara no es creu el regal que se li està fent en els darrers mesos, sorpresa i potser angoixada de que li donin el que han estat demanant repetidament.
Una ERC que no ha imposat una veu (falta de lideratge des de l’afer Carod; Puigcercós: asserenat) , que ha estirat massa i ha sobrereaccionat massa a Barcelona enlloc de fer-ho a Madrid, empatxats de mitjans de comunicació.
I ningú parla del causant. Un Zapatero que va provocar la sortida del Carod (recordem el comunicat nocturn del president mantenint-lo i el segon traient-se’l de sobre). Un Zapatero a qui els comptes polítics li requerien associar-se a CiU i separar-se d’ERC.
Què algú es creu que Zapatero volia que ERC es sumés a l’Estatut? Recordem els d’ERC demanant alguna coseta, suplicant un tros d’aeroport........Felicitats José Luís, “tu si que sabes” però també t’ho hem posat molt fàcil, no?
I tot per a què? Colla de diletants.
Avui estava acabant de llegir “La pell de la revolta” de Jordi Sierra, novel•la situada en la setmana tràgica. Escriu que mentre la gent als carrers es decidia a intentar canviar les coses.....cap polític, cap sindicalista els va fer costat. I els pitjors, els catalans que es van quedar a Madrid o arrecerats en Madrid, convençuts que....com la cosa era difícil, millor no mullar-se.....Al final el protagonista acaba emigrant, decebut.
El problema és que nosaltres ens quedem. El problema és que les ferides no es curen fàcilment. I dient-ho de tot cor: els del PSC podríeu intentar llepar les ferides internes, d’aquí, no sempre les del Zapatero. Almenys algun cop.
No, no he parlat d’IC. Per què hauria de fer-ho?
NO. Evidentment votaré NO. I NO, evidentment no tornaré a votar al PSC.
Si no t’atreveixes a penjar aquest missatge en el teu Blog, almenys l’hauràs llegit.
Cordialment,
Lluís Martí Gol
Doncs no senyor, doncs molt mal fet, que hem de fer d'aquí uns mesos?, tirar de Convergència un altre cop?, va home va, que teníem un Govern d'esquerres i l'he rebentat els del PSC.
Benvolgut Jordi, com tu sóc militant del PSC des de fa molts anys (gairebé 20) tot i tenir 36. Vaig nèixer i viure a Barcelona durant gairebé 30 anys. Ara visc al Maresme, concretament a Sant Vicenç de Montalt. També estem d'acord en que aquest Estatut és el millor que podiem tenir en aquests moments i que sens dubte millora el del 79.
Però permete'm discrepar amb tu en una cosa. Jo no m'alegro de la sortida d'ERC del govern. Avui estic trist. Crec sincerament que hem perdut una oportunitat històrica d'afermar un govern d'esquerres i catalanista. És evident que a partir d'ara tot canviarà.
Ens oblidem del fet de que va ser CiU qui va traïr l'esperit de l'acord del Parlament. Ens oblidem que va ser CiU qui es va traïr anant a pactar amb el Presidente Zapatero.
Ens oblidem de que va ser el "company" Alfonso Guerra el que va dir que "se habían cepillado el Estatut". No podem ser tant cecs i culpar només ERC de la seva intransigència. Al menys ells van fer un acte de democràcia i van consultar les bases per veure que n'opinaven.
T'imagines que nosaltres féssim el mateix?
Una mica de respecte.
Si fossis dona, mare i treballadora i veiessis com els heu posat en safata el govern a CiU, sabries el que significa.
No entenc tanta alegria.
Laia
Totalment d'acord amb la teva reflexió company. D'altra banda crec que els partidaris del "si" hem de fer la pedagogia neccesaria per explicar el que significa l'avenç de la nostra societat en el marc d'aquest nou estatut i engrescar a la gent amb aquesta gran oportunitat.
Aquesta ha estat probablement la legislatura de l'estatut, ara la societat demana que la seguent sigui la reconeguda com la de l'ampliació dels drets socials.Entre tots el socialistes ho podem fer possible!!!
Salut!!!
Como vecino de escaño de Joan Tardá, el sabe que estoy totalmente de acuerdo contigo.
Laia,
ben sincerament, no t'entenc. Sóc home, pare i treballador i opino el que he escrit, és a dir que el Govern de Catalunya ha de ser solidari i clar en el suport al nou Estatut. No sé en què intervé aquí la perspectiva de gènere.
M'ho expliques?
A tots els qui heu comentat aquest post,
fa ja un cert temps que vaig decidir no publicar comentaris anònims. Em sembla que per fer debat polític cal donar la cara.
D'altra banda, he decidit també no publicar els comentaris que no es mantenen en el terreny de la discussió política civilitzada, per més asprement contraposats que fossin els termes de la discussió. Per això no publico els comentaris que consisteixen en insults o desqualificacions personals, i tampoc els que utilitzen un llenguatge groller.
Per una o altra d'aquestes raons no apareixen aquí algun dels comentaris que heu enviat.
Als inclosos en la segona categoria us dic que també alguns com vosaltres varen qualificar de traïdor el President Macià.
Estic completament d'acord des de la primera oració que inicia aquest text fins a la darrera que el conclou. Aquest Estatut suposa un gran pas endavant, la millora de l'autogovern, el nou finançament, el títol dedicat als drets i deures tan abscent en el vigent estatut... Aquests només són alguns dels molts exemples que podria citar i si llegim amb atenció ambdós texts estatutaris (em refereixo al vigent actualment i el projecte que es sometrà a referèndum el proper 18 de juny)ens podrem adonar de l'avenç qualitatiu que tindrà lloc en el nostre país si es ratifica el projecte d'Estatut.
Al marge d'aquesta consideració, només voldria afegir una cosa més. Jordi, sóc dona i també em dic Laia i per més voltes que hi he donat tampoc entenc l'al·lusió a la prespectiva de gènere exposada en un comentari anterior.
Publicar un comentario
<< Home