La calor torna irritable el personal

La calor torna irritable el personal. Aquesta és una constatació que podem renovar cada estiu, al menys a la vora de la Mediterrània.

Aquests dies estem tenint temperatures força elevades, que fan que les persones saltin ràpidament, tot responent al menor estímul. Això és veritat en la vida ordinària, civil, i ho és també en la vida política.

Veiem com alguns, amb una incidència estadística significativament elevada entre la gent de Convergència, manifesten aquesta irritabilitat amb excessos verbals de desfogament, que en una altra època de l'any ens podríem prendre seriosament pel que tenen de desaforats.

Tot això respon només a la calor? Crec honestament que no, que hi ha també d'altres raons de caire diferent, que porten les explicacions cap a mecanismes de compensació de frustracions polítiques, assumides gairebé com a frustracions personals.

Quan algú desitja que tot vagi malament, molt malament, el pitjor possible, i això no passa, la frustració deu ser greu.

Per això la constatació de la feina de govern - canals i dessaladores entre d'altres coses - , unida a la premonició de la proximitat de decisions del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de 2006 que es flairen com globalment favorables al mateix, i afegida al convenciment - públicament negat fins a la nàusea - de que hi haurà un acord ben honorable i adequat de finançament, constitueix un conjunt de circumstàncies que frustren alguns, i els fan irritables, molt irritables.

La calor i la frustració tornen irritable el personal. Esperem per al seu bé i per al del conjunt, que aquesta irritació se'ls passi aviat!

(article publicat a e-noticies)