Pensament cavernari

Al Ple del Congrés dels Diputats que es celebra avui s'ha discutit un projecte legislatiu cabdal, encara que poc conegut en general per la ciutadania. Es tracta de la Llei que fixa el límit de despesa pública no financera, que els periodistes han anomenat "sostre pressupostari", que és imprescindible en la nostra legalitat per a poder elaborar i després debatre i aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat.

Hi ha hagut expressions molt variades de coincidències i abundants discrepàncies en matèria de política econòmica, fiscal i financera, però gairebé tots els portaveus s'han mantingut dins d'un marc de referència comú, que és la necessitat - i la bondat - de l'existència d'un sistema impositiu com a element imprescindible de solidaritat i d'acció social protagonitzada per l'Estat, és a dir una posició de base socialdemòcrata amb gran varietat de matisos.

Un, un de sol, s'ha situat fora d'aquest marc generalment acceptat en el nostre estadi de civilització.

Cap sorpresa, ha estat el portaveu del Partit Popular, el Diputat per Madrid Cristobal Ricardo Montoro Romero.

Res més lluny de la meva intenció que comparar-lo amb l'ursus spaeleus (ós cavernari) de l'il.lustració, però és ben cert que el pensament econòmic que s'ha expressat en la seva intervenció és un pensament estrictament cavernari.

Podeu consultar la seva intervenció a la web del Congrés, però permeteu-me que en faci un resum en llenguatge planer.

La tesi central montoriana i cal assumir que "popular" és que l'Estat és un lladre, que els diners són dels qui els tenen per algun motiu prou vàlid com és el de ser rics, i que la solidaritat social articulada per mitjans fiscals és un robatori.

No és fàcil trobar altres exemples d'un atac d'aquesta mida al paper de l'Estat. Aquesta és la dreta que tenim.