De les Açores a Sebastopol

A les Açores es va escenificar l'acord d'uns quants per a prescindir del Dret Internacional i de les opinions públiques lliurement expressades pels ciutadans.

Allí es va fer públic que havien decidit usar la força sense fonament jurídic ni recolzament polític, i passar a atacar un país sobirà com era l'Irak, usant la mentida més descarada - recordem les "armes de destrucció massiva" - sobre les actuacions de Saddam Hussein, per altra banda un impresentable tirà. Deixem de banda ara les circumstàncies del seu procés i la sempre injustificable aplicació de la pena de mort.

Allà, a les Açores va començar descaradament el nou desordre mundial, l'intent de destrucció dels mecanismes jurídics multilaterals de composició i resolució de conflictes, la decisió de tirar pel dret com a millor solució per a tot.

Després han vingut altres violacions del Dret Internacional, amb variats actors. Només cal esmentar Kòsovo, Abjàsia i Ossètia del Sud. La llei del més fort, o de qui creu ésser-ho en un moment donat s'ha santificat per totes bandes, i els resultats són prou clars: guerres, destrucció, dolor, mort.

Del Càucas l'atenció dels més previsors passa ja a la ucraïnesa Sebastopol, a la Península de Crimea, i els presagis no són pas massa bons.

Temps era temps s'usava a casa nostra una dita justificada per certa burgesia que es va fer la barba d'or venent teixits per als uniformes de totes les bandes de la Guerra de Crimea: "Déu ens doni un bon sol i guerra a Sebastopol".

Hi ha algú a qui li interessi ara una guerra a Sebastopol?

(article publicat a e-noticies)