T4, Barajas

Acabo d'arribar-ne, en un vol del Pont Aeri.

Sembla que he estat el primer, o un dels primers en fer-ho, raó per la que he estat preguntat per diversos periodistes en baixar de l'avió al Prat.

Aquí voldria explicar-me una miqueta més.

El terrible accident s'ha produït quan anava cap a l'aeroport, després de la sessió de la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats, i la primera notícia l'he tingut per una telefonada des de Barcelona, expressió de preocupació per on em trobava.

Des del taxi he pogut veure el fum i m'ha semblat distingir les flames.

N'he viscut l'evolució des de no tenir cap notícia, a les primeres dades de 7 morts, fins a la seqüència inevitable de l'augment dels morts fins arribar en aquest moment als 150, seguida des de la mateixa T4, amb notícies de ràdio, de TV, de trucades de mòbil, i de comentaris directes del personal de l'aeroport.

Vull expressar el meu reconeixement per la reacció de la gran quantitat de gent que hi havia a la T4, de silenci respectuós amb la tragèdia, i d'acceptació dels minúsculs inconvenients de l'inevitable retard en els viatges.

No puc menys que expressar el meu refús pel tractament groller, sensacionalista i gens respectuós amb les víctimes i la seva intimitat de certs medis de comunicació de masses.

Em permetreu també que expressi la meva solidaritat amb els familiars i amics de les víctimes i la meva sincera associació al seu dolor.