Parlem-ne ?

De debò que cal que en parlem ? Sempre, contínuament, a primera plana?

Jo no tinc gens clar que tots tinguem l'obligació de seguir l'agenda de discussió política que promocioni qualsevol amb qualsevol estirabot verbal o físic.

Si algú fa declaracions forassenyades, o si algú d'altre es dedica a la piromania fotogràfica, potser sí que segons i com se n'ha de donar compte als mitjans informatius. Així cadascú podrà valorar la consistència i el fonament de les actuacions en qüestió, i ens allunyem de tota ombra de censura.

Em sembla, però, que el pas següent de monopoli de primeres planes, de reaccions oficials encadenades i molts cops exagerades, de discussió acalorada per part dels actors polítics, és en realitat caure en la provocació, i desviar la discussió pública d'allò que realment interessa.

L'educació, l'atenció a les necessitats de les persones, les pensions, l'accés a l'habitatge, les condicions de treball, tantes i tantes altres coses em semblen molt més interessants i més importants, com la construcció de la solidaritat social i la lluita per la justícia social.

Potser, encara que no vull ser mal pensat, és que algú té interès en fer soroll per a que no es parli d'aquestes coses.

Però el soroll, ve que cansa.

(article publicat a e-noticies)