21 anys sense Olof Palme

Avui, 28 de febrer, fa vint-i-un anys d'aquella nit de 1986 en què van assassinar el company Olof Palme.

Era, en el moment de la seva mort, el Primer Ministre de Suècia, com ho havia estat des de 1969 a 1976, i després, des de 1982, i malgrat aquest càrrec volia viure com el poble, i amb el poble, al qual pertanyia. Per això havia anat al cinema amb la seva dona, i a la sortida, negra nit, van aprofitar la seva confiança en el poble per assassinar-lo amb els covards trets de la rancúnia.

Absolt per manca de proves el qui va ser detingut com a sospitós de l'assassinat, el crim resta sense resoldre.

Càrrecs a part, Olof Palme era coherentment socialdemòcrata - que és com s'autoanomenen els socialistes escandinaus - solidari, pacifista i internacionalista.

Va jugar un paper rellevant en la presa de consciència mundial contra la guerra del Vietnam i contra l'apartheid a Sudàfrica.

Era sincer i exposava les seves opinions. Era molest, molt molest, per als conservadors i reaccionaris de diversos pelatges.

Els qui pertanyem a determinada generació no oblidarem mai la seva imatge al carrer amb una guardiola, demanant fons per organitzar la solidaritat amb els presos polítics de la dictadura franquista. Aquesta foto, difosa profusament pels serveis de propaganda de la dictadura amb intenció de fer-ne befa - recordo molt bé el peu de foto de l'ABC que deia "el payaso Palme" - va contribuir ben a l'inrevés a fer-lo conegut i apreciat al país.

No hem oblidat el company Olof Palme, i no el volem oblidar. La seva imatge, el seu record i el seu exemple seran sempre presents en el nostre camí cap a la utopia.