El 2006 ha fugit

Ens ha deixat un final que posa a prova la unitat dels demòcrates per a mantenir el camí cap a la pau, que és irrenunciable. Malgrat la difícilment dissimulable alegria d'alguns i l'aprofitament de les bombes per a la més baixa politiqueria, aquesta és una mala herència.

Però l'any que se'ns ha esmunyit entre els dits serà d'aquells que sortiran als llibres d'història de les escoles.

Els catalans hem aconseguit l'Estatut que dóna més competències a la Generalitat de les que mai ha tingut, que perfecciona les institucions catalanes i les adapta al segle XXI, i per últim, però per a mi el més important, que reconeix als ciutadans i ciutadanes de Catalunya més drets que cap altre text, inclòs, per descomptat, l'Estatut de la Generalitat Republicana.

A més, ha estat l'any en què un govern progressista i d'esquerres ha estat subsituït, per la voluntat democràtica del poble, per un govern d'entesa nacional de progrés. Per primer cop a la nostra història un govern d'esquerres en succeeix un altre a la Generalitat de Catalunya.

Són força motius per recordar el 2006.

(article publicat a e-noticies)