20-N
De debò que no m'ho invento. De debò que no és un acudit. De debò que se'ls ha acudit a ells. De debò que han estat ells solets els qui ho han decidit. De debó que algú de Convergència (David Madi, potser?) ha trobat que el millor dia per a manifestar públicament, en un acte polític convocat a l'efecte, la seva adhesió inquebrantable al líder Artur Mas, era el 20 de novembre (20-N).
Durant tota la meva infància, adolescència i part de la joventut, viscudes sota la dictadura franquista, el 20-N era el dia de l'any dedicat pel règim a commemorar la figura de José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange Española.
Després, durant alguns anys, ja no tan jove, el 20-N fou el dia de l'any dedicat pels nostàlgics de la dictadura a commemorar la figura del General Francisco Franco Bahamonde, revoltat contra el Govern legítim de la República, i tirà durant quaranta anys.
Ara alguns volen instaurar, pel que sembla, un nou 20-N dedicat a commemorar la figura d'Artur Mas i Gavarró.
Ni als pitjors enemics de Convergència se'ls podia haver ocorregut una malifeta més esplendorosa i, a més, crec que no és bo pel país.
Durant tota la meva infància, adolescència i part de la joventut, viscudes sota la dictadura franquista, el 20-N era el dia de l'any dedicat pel règim a commemorar la figura de José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange Española.
Després, durant alguns anys, ja no tan jove, el 20-N fou el dia de l'any dedicat pels nostàlgics de la dictadura a commemorar la figura del General Francisco Franco Bahamonde, revoltat contra el Govern legítim de la República, i tirà durant quaranta anys.
Ara alguns volen instaurar, pel que sembla, un nou 20-N dedicat a commemorar la figura d'Artur Mas i Gavarró.
Ni als pitjors enemics de Convergència se'ls podia haver ocorregut una malifeta més esplendorosa i, a més, crec que no és bo pel país.
(article publicat a e-noticies)
Enviado por Jordi Pedret a las 14:45
5 Comentarios:
Digne d'un gran anal.lista, comparar l'opisicó amb Franco i quedar-se tan tranquil. Quin tarannà!
Comparteixo plenament les teves paraules. A més, voldria afegir que els membres de CiU no van tenir prou en constatar que una campanya salvatge, de l'estil o nosaltres o el caos, els va donar 48 escons molt lluny de l'àmplia majoria absoluta que el sr Madí s'afanyava en pronosticar uns dies previs als comicis. No tenen remei, personalment arribaria a posar la mà al foc i crec que no em cremaria perquè penso que no es tracta d'una data escollida a l'atzar sinó que sabien molt bé que hi ha darrera d'aquesta data i especialment quin és el seu significat. En el fons aquesta actitud realment em preocupa i alhora m'espanta.
Benvolgut Pedro,
realment no ha calgut fer una gran anàlisi per a aquest post. Simplement constatar que han estat els de Convergència els qui, voluntariament i lliure, han elegit el 20-N per a fer un homenatge al seu líder, ells sabran, sospito, el perquè.
Les análisis i les conseqüències van a càrrec de cadascú
Do Jordi, tampoc hauria d'estranyar-li tant que un partit de dretes - perquè Ciu és de dretes, encara que més moderada que el PP (...?) - li doni per fer aquest tipus de coses en dates tan nostàlgiques.
P.D.
No siguem dolents, se'ls haurà anat la pilota... dic jo.
Ôo-~
Ho repetiré un cop més. No publico comentaris anònims. No insistiu.
Publicar un comentario
<< Home