Jordi Pedret Blog

Solstici d'hivern 2009

2009-12-21T17:40:00.005+01:00

Després de la nit més llarga, la d'avui, el dia s'allarga a l'hemisferi nord.

Molta gent al llarg del temps hi ha vist un símbol del renaixement de la vida, i n'ha fet una data d'esperança en el futur.

Que el solstici us sigui propici!

El final d'un malson

2009-12-18T10:28:00.003+01:00

Finalment les gestions contínues i incansables han arribat a bon port, i la feina del Govern, que no ha deixat mai de procurar solucionar la crisi, ha tingut resultats més que satisfactoris.

Aminetu Haidar està a casa seva al Aaiun, amb la seva família, havent deixat la vaga de fam, i en possessió del passaport que li havia estat retirat pel Govern marroquí.

Ara, en compliment de la resolució que varem aprovar dimarts 15 de desembre al Ple del Congrés, amb els vots de tothom excepte el PP, cal continuar i incrementar l'activitat per a la resolució definitiva de la qüestió del Sàhara occidental per mitjà de la negociació que permeti de forma acceptable per a tothom l'exercici del dret a l'autodeterminació del poble saharui per mitjà d'un referèndum.

Mentre, caldrà estar actius per a garantir que els drets humans siguin plenament respectats a la regió.

Albert Ràfols Casamada, in memòriam

2009-12-17T15:50:00.001+01:00

Sense paraules de cap mena.

Hereu, intercontinental

2009-12-15T21:10:00.007+01:00

Va ser ahir al matí, al bell mig d'un Madrid climatològicament sota zero. A l'Hotel Intercontinental es celebrava un esmorzar-conferència-debat amb l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Aquesta fórmula s'ha posat de moda fa un cer temps i permet nombrosa assistència, que queda puntualment lliure a 1/4 d'onze del matí, i proporciona notícies en hores hàbils per a tot tipus de mitjans.

La presència de polítics catalans en contacte directe amb els creadors d'opinió i amb gent que té posicions rellevants a la capital d'Espanya ha trobat en aquest format una via prou útil, com es va demostrar ahir un cop més.

Jordi Hereu va explicar als presents en què consisteix el "model Barcelona" de cohesió social i diversificació i renovació productiva, posant un seguit d'exemples que van sorprendre bona part de l'auditori, acostumat a viure a una ciutat d'un model ben diferent.

Em va semblar especialment interessant, en el context madrileny i en presència - entre d'altres - de l'alcalde de Madrid, l'explicació de la voluntat de Barcelona de ser capital de Catalunya, capital de l'àrea metropolitana, capital a Espanya, capital a Europa, i capital euromediterrània. Em sembla que la complexitat i complementarietat de funcions va oferir al públic de la Castellana una nova visió sobre Barcelona.

Al torn de preguntes es va repetir allò al que estem acostumats els qui freqüentem aquests esmorzars, és a dir la preocupació excessivament centrada en una òptica desesperantment madrilenyocèntrica de certs òrgans de comunicació, que contrasta amb el fort interès que susciten les presències catalanes i l'obertura de mentalitat de bona part de la societat madrilenya.

Els, sembla que inevitables, tòpics continguts en alguna pregunta varen tenir per boca de Jordi Hereu una resposta agosarada, però certa, i cito espero que literalment: "Algunas tonterías que se dicen mucho, se dejarían de decir con sólo tomar el tren y pasear media hora por Barcelona."

Diumenge de propaganda i de divisió

2009-12-13T10:06:00.003+01:00

Avui assistim a un seguit d'actes d'agitació i propaganda a favor de l'independentisme en una colla de localitats catalanes.

Amb innegable èxit els seus promotors han aconseguit que se'ls conegui amb el nom de consultes, que no son de cap de les maneres des d'un punt de vista jurídic.

Es tracta d'actes polítics a favor d'una idea que no comparteixo, que no compartim la majoria dels catalans, però quina propaganda per mitjans pacífics és del tot possible i legítima.

Els socialistes no som ni nacionalistes, ni sobiranistes, ni independentistes.

Els socialistes estem convençuts que la bona solució de la convivència passa per la via federalista, i sabem que en el moment polític actual això passa per la defensa de l'Estatut votat pel poble de Catalunya.

Els socialistes pensem que actes com els d'avui poden posar en perill la unitat del poble, que hem contribuït a forjar amb les nostres polítiques al llarg dels darrers trenta anys i escaig.

Els socialistes tenim una llarga història de reflexió i propostes respecte a la qüestió nacional i el socialisme. Avui us convido a llegir-ne una de ben important a Temps de canvi.

Brussel·les, altre cop, i van ...

2009-12-09T09:25:00.000+01:00

Surto un cop més cap a Brussel·les per a una reunió de l'Assemblea Parlamentària Euromediterrània. Aquest cop es tracta del Grup de Treball de Reglament i Pressupostos. Són feines internes que també cal fer.

Fins a la tornada!

Ravenna

2009-12-06T08:02:00.000+01:00

Brevíssima escapada per a veure els mosaics bizantins de Ravenna, aprofitant només una part del pont de la Constitució.

Fins a la tornada, que serà ben aviat!

Jordi Solé Tura, in memoriam

2009-12-04T21:53:00.004+01:00

Ha mort en Jordi Solé Tura.

He tingut la sort de compartir amb ell llargs anys de militància al PSC, i de tractar-lo personalment.

Em queda el record de la seva intel·ligència, la seva saviesa, la seva voluntat, la seva capacitat de mestratge, la seva manera d'acollir els altres.

Ha treballat tota la seva vida pels seus ideals de progrés, llibertat i socialisme, des del vell Partit Socialista Unificat de Catalunya i des de l'actual Partit dels Socialistes de Catalunya.

La seva participació en la vida política del nostre país, des de la clandestinitat i des de les institucions democràtiques que va contribuir a fer possibles, ha estat permanent i productiva. A ell li devem bona part de les coses que més ens agraden de la nostra Constitució.

Ha estat, per sobre de tot, un militant incansable del socialisme.

Mirem de seguir les petjades dels qui han passat al davant.

Una cita / LXX

2009-12-03T08:22:00.001+01:00

Les longues lois sont des calamités publiques.

Louis Antoine Léon de SAINT JUST (1767-1794)

(Les llargues lleis són calamitats públiques)

(Las largas leyes son calamidades públicas)

Tot buscant la divisió

2009-12-02T12:26:00.003+01:00

Amb la manifesta intenció de buscar la divisió de vots, de forçar postures incòmodes, i d'erigir-se en la suposada única força de defensa de l'Estatut, CiU ha decidit portar al Parlament de Catalunya l'editorial conjunta en defensa de "la Dignitat de Catalunya", amb el pretext de convertir-la en declaració institucional, declaració de portaveus o moció, el que sigui.

Treballar contra la creixent unitat civil forjada per la publicació de l'editorial per a treure'n algun que altre rèdit de política petita no em sembla el millor que es pot fer en defensa de Catalunya, el seu Estatut i la unitat de poble al respecte.

Confondre els àmbits d'actuació de la societat civil i de la representació política tampoc és una bona aportació a la claredat. Cal saber quins són els camps d'actuació de cadascú, i els partits i les representacions polítiques institucionals tenen el deure d'elaborar políticament les demandes socials, no de reproduir-les com si existís en el nostre sistema un mandat imperatiu propi d'altres èpoques i altres sistemes no precisament democràtics.

Mantinguem la unitat aconseguida pel poble i no fem maniobres interessades en cerca de profits propis.

Aquesta és la real exigència del poble.

L'Intercontinental, de gom a gom

2009-11-30T13:14:00.004+01:00

El President de la Generalitat de Catalunya, el Molt Honorable José Montilla, era aquest matí el convidat a un esmorzar-conferència-debat que s'ha celebrat a l'hotel Intercontinental, a la madrilenya Castellana.

L'expectació era alta, i l'acte no ha decebut en cap dels seus aspectes. La sala, gran, era a vessar. Els mitjans de comunicació hi eren abundosos. La taula del cos diplomàtic curulla. Els diputats i senadors del PSC hi érem presents en gran nombre. Tampoc ha estat una sorpresa l'absència dels representats de CiU, que segueixen amb el seu capteniment de manca de reconeixement institucional al representant del conjunt de Catalunya.

El discurs ha començat amb una obligada referència a la situació dels tres cooperants catalans segrestats a Mauritània, i s'ha endinsat tot seguit en forma clara, contundent i planera en la defensa de la constitucionalitat de l'Estatut de 2006 i en la defensa de la dignitat de Catalunya i del seu poble, tot deixant clar que les iniciatives socials com l'editorial conjunta dels dotze diaris catalans són plenament legítimes i, a més encertades, car van en la direcció contrària a la de la divisió social i política del poble per la que semblen treballar els qui malden per a aconseguir una sentència que desballesti l'Estatut votat pel poble.

Les preguntes de la premsa, massa centrades en les preocupacions estrictament madrilenyes, han estat tan abundants com poc complaents. Totes han obtingut respostes clares, curtes i directes, sense defugir cap tema.

Qui digui que no entén certes coses no es podrà emparar en una suposada foscor o duplicitat de plantejaments.

Qui vulgui entendre, té els elements suficients per a fer-ho, i qui s'entesti en no fer-ho o en fer-ho veure, haurà d'explicar per quina raó ho fa.

Voldria tenir un diari

2009-11-26T19:57:00.001+01:00

De debò que avui m'agradaria tenir un diari, simplement per a poder publicar-hi l'editorial "La Dignitat de Catalunya", com ho fan avui La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Avui, El Punt, Segre, Diari de Tarragona, La Mañana, Diari de Girona, Regió 7, El Nou 9, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

Aquest és un fet realment excepcional, que qualificaria d'històric si no estès en contra de l'abús d'aquest terme. Mai, que jo pugui recordar s'havia produït abans aquest acord de dotze diaris per a publicar un editorial conjunt.

Manifesto des d'aqui, amb la modèstia que és pròpia d'un blog, el meu complet acord amb el contingut de l'editorial, que podeu consultar a qualsevol dels diaris que he citat.

Això demostra, a més, que quan el President Montilla va parlar diumenge des de Maià de Montcal, després de l'acte de record del company Ernest Lluch en el novè aniversari del seu assassinat per ETA, ho feia realment en representació del conjunt de la societat catalana, i no des de cap postura estretament partidista.

El President de la Generalitat va parlar en nom del conjunt del poble de Catalunya, quina representació política ostenta.

Dotze diaris catalans ho han fet també, des de la seva responsabilitat de portaveus de l'opinió pública.

Ara cal que tothom en prengui la corresponent nota, perquè l'opinió de tot un poble no pot ser ignorada.

No n'hi ha prou, ni bon tros!

2009-11-26T11:19:00.005+01:00

El primer ministre israelià, Benhyamin Netanyahu, ha anunciat la suspensió durant deu mesos de noves construccions a les il·legals colònies en terra palestina militarment ocupada.

D'entrada podria semblar una bona notícia, però si se'n mira la lletra petita, no ho és de cap de les maneres.

En efecte, l'acord governamental exclou d'una banda totes les edificacions, que continuaran, en els territoris palestins il·legalment annexats a l'Estat d'Israel, com és tot Jerusalem Est, i no s'aplica a la judeïtzació del barri àrab de la Ciutat Vella de Jerusalem. D'altra banda s'exclou també el que s'anomena creixement natural de les colònies en els territoris ocupats, és a dir la seva expansió per a acollir l'augment de població que deriva bàsicament de la migració aconduïda pel propi govern. Exclou també tota l'edificació pública no destinada a habitatge, és a dir que es continuaran construint les infraestructures de servei a les colònies que divideixen, trossegen, el territori palestí i dificulat fins a l'extrem la mobilitat del poble palestí.

Vist tot això cal preguntar-se què en queda de l'anunci de Netanyahu, ben buit de contingut real.

La resposta no pot ser altra que la de que es tracta d'una finta en el camí de la no negociació escollida per l'actual govern israelià, i un intent, ben groller, de passar-ne la responsabilitat a la part palestina, fent veure - només fent veure - que es congelen les il·legals colònies.

Amb això no n'hi ha prou, ni de bon tros!

Perversió

2009-11-25T11:46:00.011+01:00

Ahir a la tarda, a l'hemicicle del Congrés dels Diputats, que aquí veiem en plena activitat d'inspecció policial, varem poder assistir a un acte de clara perversió de la política.

En efecte, el PP va presentar i defensar una moció que era, en realitat, un acte de defensa dels seus militants judicialment involucrats en diversos casos de corrupció econòmica, especialment els afectats per l'anomenat "cas Gürtel".

Sota pretext d'una suposada manca d'empara legal suficient del sistema d'escolta telefònica utilitzat en aquest cas, i en molts d'altres que afecten al tràfec de drogues, per exemple, el PP va intentar ajudar en el Congrés la feina dels advocats en els tribunals. El que pretenen és anul·lar les proves contra els seus militants per un suposat defecte formal, i deixar així lliures els acusats, que no s'atreveixen ja defensar en el que fa al fons, és a dir si han realitzat o no actes delictius.

Llàstima per al PP que el Tribunal Suprem ha dictat ni més ni menys que nou sentències que convaliden el sistema i la seva legalitat.

Sortosament els altres grups parlamentaris no es van deixar entabanar per l'operació de defensa de corruptes, i cap d'ells va votar a favor de la moció, deixant el PP ben sol en la seva perversa actuació.

Cal denunciar, ben alt i ben clar, la perversió que suposa l'ús dels mecanismes polítics i parlamentaris, pensats per a procurar per al bé comú, per a instrumentar-los com a mecanisme de defensa jurídica dels acusats de corrupció, i això és el que varem viure ahir.

Bona notícia a Rússia

2009-11-20T13:48:00.005+01:00

El Tribunal Constitucional rus va decidir ahir que en el futur no es podrà dictar cap sentencia imposant la pena de mort, ni executar-la, en tot el territori de la Federació Russa.

La decisió ha estat la resposta a la qüestió plantejada pel Tribunal Suprem sobre que s'havia de fer un cop completada el proper 1er de gener la creació de tribunals del jurat a totes les entitats federades, quina manca estava a l'origen de la moratòria establerta per Boris Ieltsin el 1996.

El Tribunal Constitucional ha considerat que, encara que no s'ha ratificat per Rússia, la firma del Protocol 6 de la Convenció Europea de Drets Humans feia impossible la permanència de la pena de mort a Rússia.

Malgrat tot, hi ha dies en què es veu com la Justícia i la civilització avancen contra l'horror de la venjança que és la pena de mort.

Terrible!

2009-11-18T12:01:00.005+01:00

El govern israelià ha autoritzat la construcció de 900 nous habitatges a Gilo.

Aquesta és la notícia, que no es pot entendre si no es posa en el seu context.

Gilo és un barri de Jerusalem Est, de població palestina, que forma part dels territoris que Israel va annexar il·legalment, és a dir no es tracta d'un territori ocupat militarment, sinó d'un territori directament usurpat per Israel amb infracció clara del Dret de Guerra.

Els habitatges són destinats a ciutadans israelians jueus, el que suposa un canvi complet de la situació demogràfica al barri en qüestió, dins de l'accelerat procés de judeificació de Jerusalem que s'està portant a terme.

L'autorització dels nous habitatges es produeix mentre es continuen enderrocant cases habitades per palestins, per infraccions urbanístiques suposadament comeses per aquests. No podem oblidar tampoc la construcció de nous habitatges per a israelians jueus en el barri àrab de la Ciutat Vella de Jerusalem, i l'adquisició d'habitatges en els barris cristians i armenis, que són ocupades per ciutadans israelians jueus.

Mentre, continuen creixent les colònies en territori ocupat, amb una capacitat actual per a mig milió de jueus.

En aquest context, la notícia és simplement terrible.

Es demostra la nul·la voluntat del Govern d'Israel d'arribar a una pau justa, que inclou la permanència de la situació demogràfica mixta a Jerusalem, i la seva declaració com a capital d'ambdós estats.

Els qui realment volem la pau i la justícia hem de fer sentir la nostra veu.

Budapest

2009-11-14T08:00:00.000+01:00

Surto cap a Budapest per a participar en un Fòrum internacional que es centrarà bàsicament en les dificultats que la crisis energètica genera per a les relaciones europees amb els nostres veïns de l'Est.

El tema és de plena actualitat, i estic convençut que les intervencions seran interessants.

Com sempre, en parlem a la tornada, si en teniu ganes.

La dreta, tal com és

2009-11-12T23:02:00.003+01:00

Avui ha estat un d'aquells dies parlamentaris en què la dreta s'ha destapat, i s'ha mostrat com realment és, intolerant, prepotent i decidida al que sigui, inclosa la incitació a la divisió civil del nostre poble, per a mirar d'afavorir els seus objectius partidistes.

Passaven pocs minuts de les nou del matí quan al Congrés dels Diputats, tot just iniciat el debat sobre la LOFCA (Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes) el diputat Sánchez Llibre, de CiU, ha començat el seu discurs a la tribuna titllant-nos als diputats del PSC d'assassins. Ho ha repetit en tres ocasions, si bé en la darrera ha indicat que ho deia en sentit polític, però ha afegit a l'acusació d'assassinat de l'Estatut l'agreujant de que ho fèiem amb premeditació.

Poc més tard del mateix matí, però a les Corts Valencianes, el President de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, del PP, s'ha dirigit al portaveu del PSPV-PSOE, el diputat Luna, dient que el que els socialistes volíem era agafar una camioneta, anar a casa seva de matinada i que al matí següent aparegués bocaterrosa a una cuneta.

Les dues manifestacions de les dues dretes, CiU i PP, passen amb molt d'una intemperància més o menys disculpable en un debat polític.

El que han fet avui les dretes ha estat una incitació a l'odi polític i social, una incitació a la divisió del nostre poble formulant acusacions gravíssimes contra els socialistes.

Cal tenir molta cura amb aquesta qüestió, que no és menor de cap de les maneres, perquè les paraules d'odi engendren odi.

This wall will fall

2009-11-10T14:19:00.005+01:00

Portem un pilot de dies amb tots els noticiaris començant amb referències a la caiguda del Mur de Berlín, i el mateix passa amb la premsa escrita.

És gairebé obvi que la caiguda d'aquell Mur va ser un pas endavant en la nostra història, en el respecte als Drets Humans i en la marxa cap a un sistema plenament democràtic, encara que es tendeixi massa a amagar que aquell Mur va ser conseqüència d'una impresentable desviació d'unes idees i d'unes preguntes sobre el Món - les plantejades per les diverses visions socialistes - sense les quals la situació dels treballadors arreu seria molt pitjor que l'actual, i que les preguntes segueixen sent vàlides malgrat les desviacions dictatorials.

Es parla menys d'un altre Mur, del Mur que Israel ha aixecat en territori palestí, i que suposa la divisió del territori, la destrucció de la vida econòmica i social del poble palestí, l'incompliment de les resolucions de Nacions Unides i del Dret Internacional aplicable, la confiscació de l'aigua disponible i, a més o sobre tot, la segregació dels palestins.

Alguns, molts més dels que ells volen i diuen, no ens resignem i ho recordem i ho recordarem mentre el Mur subsisteixi, i actuarem políticament tant com podrem per a fer que desaparegui.

L'expressió anglesa del títol és, em sembla, prou expressiva i clara: "Aquest Mur caurà"

Sense cap paraula més

2009-11-08T18:58:00.002+01:00

No cal, en efecte, cap altra paraula.

Per a decepció de profetes de calamitats, per a decepció d'excitadors de productives pors, la pandèmia ha estat un fracàs.

Brussel·les, un cop més

2009-11-01T18:28:00.004+01:00

Surto un cop més cap a Brussel·les, aquest cop per a assistir a una sessió de la Comissió Política, de Seguretat i de Drets Humans de l'Assemblea Parlamentària Euromediterrània.

Hi he de presentar, com a co-autor, el projecte de rapport sobre "Llibertat d'expressió i respecte a les creences religioses".

Tenim, a més, un carregat Ordre del Dia, amb aspectes com el procés de pau a l'Orient Mitjà, la situació al Líban, i l'estat de la Unió per a la Mediterrània.

Com podeu veure, un temari prou complicat, que augura discussió i també molta passió.

Fins a la tornada!

Honduras pel bon camí

2009-10-30T18:36:00.003+01:00

Les darreres notícies arribades d'Hondures semblen anar pel bon camí.

La firma de l'acord pel qual es permet la restauració de la Presidència legítima de Manuel Zelaya i es reconeix la legitimitat de les eleccions del proper 29 de novembre, pot acabar amb la situació de govern de fet, plenament ilegítim de Micheletti.

És un bon pas per a la restauració del sistema democràtic, que ha quedat clarament debilitat pel cop que va obligar el President Zelaya a deixar el país.

Sembla, d'altra banda, que la reacció de la comunitat internacional aïllant completament el règim colpista ha estat eficaç a la fi.

Podeu trobar més explicacions sobre la qüestió aquí i aquí.

Una cita / LXIX

2009-10-28T14:32:00.003+01:00

Folie pour folie, prenons les plus nobles.

Gustave FLAUBERT (1821 - 1880)

(Bogeria per bogeria, agafem les més nobles)

(Locura por locura, tomemos las más nobles)

Una setmana normaleta

2009-10-25T01:16:00.003+02:00

Acabo avui una setmaneta normal de feina, encara que una mica diferent d'altres perquè el Ple del Congrés va ser l'especial de discussió general dels Pressupostos Generals de l'Estat per a 2010.

Vaig començar la setmana parlamentària a Madrid, dilluns al matí, amb una reunió amb responsables de la Xarxa Euromediterrània de Drets Humans sobre la situació a Palestina, que va haver d'acabar per assistir al Ple de Pressupostos, que continuava per la tarda i en acabar aquest vaig presidir, a les nou de la nit, la reunió del Patronat de la Fundació ArtSur, just a temps per a prendre un mos, i arribar al cafè del sopar d'un grup informal sobre les relacions hispano-poloneses format a partir del viatge a Krynica.

Dimecres començava el Ple a les nou del matí, i a primera hora de la tarda es reunia la Comissió d'Afers Estrangers per a sentir el Ministre Moratinos sobre els temes de Gibraltar i la darrera Assemblea General de Nacions Unides. Tot seguit, en un altre edifici del Congrés vaig presentar i moderar un acte públic sobre els Drets Humans a Palestina i Israel amb membres de la Xarxa Euromediterrània de Drets Humans, que vaig poder acabar a temps per a arribar a l'últim avió del Pont Aeri cap a Barcelona.

Dijous em tocava Tarragona, amb dues entrevistes a TV locals i conferència organitzada per la Sectorial de Justícia del PSC sobre la nova oficina judicial, aprovada tot just el passat 15 d'octubre.

Divendres al matí es tractava d'una taula rodona, finalment reduïda a un diàleg amb la Diputada Dolors Montserrat Montserrat, del PP, també sobre la nova oficina judicial, en el transcurs del Congrés de la Unió Progressista de Secretaris Judicials que es desenvolupava a Barcelona, i a quina clausura per la Consellera Montserrat Tura també vaig assistir. Al vespre era el torn del sopar anual - que en diuen de Nadal malgrat l'època en què es fa - dels Graduats Socials, que també va girar en torn de la Llei que vam aprovar el 15 d'octubre.

Dissabte a la tarda vaig participar amb una curta intervenció en els actes del Dia de Kashmir que es commemorava per part de la comunitat pakistanesa establerta a Barcelona en els locals de la UGT a la Rambla, des d'on vaig arribar ben just al sopar de celebració del 25è aniversari del Centro Extremeño Muñoz-Torrero al restaurant Tres Molinos d'Esplugues de Llobregat, amb participació, entre d'altres, de les alcaldesses de L'Hospitalet i d'Esplugues i del Ministre de Treball i de la Ministra de Defensa.

Si hi afegim les hores dedicades a les classes setmanals d'anglès, alemany i àrab, resulta una setmaneta d'allò més normal en l'activitat d'un Diputat perifèric, com sóc.

Justícia a Tarragona

2009-10-22T23:39:00.005+02:00

Avui m'he apropat a Tarragona per a participar com a ponent en un acte sobre la reforma de l'oficina judicial, tot just aprovada dijous passat en forma definitiva pel Congrés dels Diputats.

L'acte tenia el títol, moderadament provocador, de "Per fi la justícia? La nova oficina judicial."

L'organitzava la Sectorial de Justícia de Tarragona, i ha resultat d'un gran interès, car hem parlat del tema proposat i de molts d'altres relacionats amb l'administració, l'administració de Justícia, el poder, el Poder Judicial, els jutges, els ciutadans, el servei públic, etc.

Ens han quedat ganes de continuar parlant, i em sembla que això sempre és bo.