30.11.08
29.11.08
Palestina, cada día
DECLARACION DEL INTERGRUPO PARLAMENTARIO POR PALESTINA CON OCASION DEL DIA INTERNACIONAL DE SOLIDARIDAD CON EL PUEBLO PALESTINO.
Etiquetas: internacionalisme, Palestina, política, solidaritat
28.11.08
Sorprenent Bono
Etiquetas: Congrés dels Diputats, crònica, política
27.11.08
Gaza, siempre
Etiquetas: internacionalisme, Palestina, solidaritat
26.11.08
Final de procés?
La seva trajectòria política és prou coneguda i ha lluitat en les seves diverses responsabilitats en circumstàncies no gens fàcils, però ara s'enfronta a un repte tan important que podríem dir que és decisiu per al futur del socialisme francès o, pel cap baix, per al futur del Parti socialiste.
Desitjo de tot cor que se'n surti. Per a això li caldrà la col.laboració de tots els socialistes, no només dels inscrits al partit francès. Crec que la solidaritat internacional es demostra també amb la disponibilitat en moments complicats, i em sembla que a això estem cridats els socialistes europeus en general.
Podeu trobar informació abundant sobre el tema a Le Monde, Libération i Le Nouvel Observateur.
25.11.08
La nostra memòria
L'Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, ha fet un exercici de democràcia participativa interessant, posant a consulta dels seus ciutadans el destí de les Tres Xemeneies de la Tèrmica del Besòs. La participació ha estat alta per a una consulta d'aquestes característiques, el 9,1 % dels veïns s'han apropat a les urnes, i el resultat ha estat una majoria aclaparadora del 82,21 % a favor de la conservació de les xemeneies.
Me'n sento especialment satisfet, malgrat no ser ciutadà de Sant Adrià, per tal com les xemeneies pertanyen, en realitat, al paisatge de tota l'àrea metropolitana de Barcelona.
Són, a més d'un element de bellesa del disseny industrial de l'època, un referent històric de la potència industrial, del treball humà, de l'història de la gent i les famílies que han treballat i viscut al seu voltant.
Són també, i m'interessa destacar-ho, un referent de l'història obrera, de l'història de les lluites obreres i sindicals del nostre país.
Tot això forma part de la nostra memòria com a poble, i per a preservar-la és bo que es mantinguin en peu les seves icones físiques.
Si a més, com és el cas, la conservació ha estat decidida en un exercici de democràcia participativa com el que s'ha donat a Sant Adrià, encara millor.
(article publicat a e-noticies)
Etiquetas: crònica, democràcia, història obrera, societat
22.11.08
Dissabte formatiu
Etiquetas: crònica, JSC, política, socialisme
21.11.08
Solidaritat
Etiquetas: Catalunya, Guatemala, internacionalisme, sindicats, solidaritat
20.11.08
Model Lesotho
Perjudicar al govern de torn sembla ser un impuls plenament irresistible per a l'oposició. És cert que en el propi concepte d'oposició hi va inclòs el mirar de posar de manifest el que el govern no faci bé, però cal reconèixer que l'excés en aquesta tendència pot portar a adoptar posicions no gaire fàcils de defensar si no es manté un mínim de seny en les expressions verbals, sobre tot quan es fan en el Ple del Congrés dels Diputats.
Ahir al matí, a la sessió de control, varem viure una d'aquestes situacions. La portaveu popular, Soraya Sáenz de Santamaría, preguntava a la Vicepresidenta Teresa Fernández de la Vega, i volia deixar ben clar que pensava que els socialistes ho havíem fet tot malament, o pitjor.
No se li va ocórrer, per a aconseguir això, altra cosa més entenimentada que afirmar que Lesotho passava al davant d'Espanya en matèria d'igualtat per culpa del govern socialista.
Sembla doncs, que el nou model de relacions socials igualitàries per al PP és el del Regne de Lesotho, petit país d'una mica més de dos milions d'habitants, completament encerclat per Sud-àfrica, que viu de l'agricultura, de les remeses dels emigrants i de la venda d'aigua mineral a la República Sud-africana.
No estic gaire segur de quants ciutadans i ciutadanes a casa nostra aspiren a arribar a assolir els nivells de la ciutadania de Lesotho, però tinc la sensació que no gaires.
La proclamació del "Model Lesotho" és una de les raons que em porten a coincidir totalment amb el President Tarradellas quan deia que "en política es pot fer de tot, menys el ridícul."
Em sembla que aquí i ara, amb l'afer de Lesotho, algú ha fet un ridícul clamorós.
Etiquetas: Congrés dels Diputats, crònica, política, PP
19.11.08
Inadmissible!
Etiquetas: Europa, política, socialisme, solidaritat
18.11.08
Les butxaques plenes de sang
El coltan és un mineral, quines reserves conegudes es troben en un 80 per 100 en territori de la República Democràtica del Congo. Per les seves qualitats de conducció elèctrica i de resistència a la calor es fa servir, i és essencial, per a telecomunicacions i la quasi totalitat d'estris electrònics, com ara telèfons mòbils, GPS, PDA, MP3, ordenadors portàtils, etc.
Les condicions de treball en l'extracció del coltan són d'una sobreexplotació, inclosa la del treball infantil, que resultaria absolutament increïble si no en tinguèssim notícia completament fiable.
Però no es tracta només d'això, es tracta de la cobdícia que els elevadíssims preus del coltan desperta, i de les conseqüències de la mateixa.
L'horror de la guerra irregular al Congo ha provocat entre 3,5 i 5 milions de morts des del 1998, i no té més sentit ni objectiu que el de dominar els territoris on es troba el coltan.
Poblacions desplaçades; refugiats; homes, dones i nens no combatents assassinats en forma tan rutinària que es diria indiferent; violacions sistemàtiques; mutilacions; terror multiplicat per cada un dels relats que se senten; aquestes són algunes de les conseqüències de la guerra del coltan.
Com que tot això passa a l'Àfrica, sembla que no passi enlloc. Pràcticament ni ho veiem, ni ens en fem cabal, ni comptem les unitats de dolor com a dolor d'éssers humans.
Mentre, portem les butxaques plenes del coltan que farceix els nostres telèfons mòbils. Mentre, portem les butxaques plenes de sang, i fem com si no ens n'adonèssim.
(article publicat a e-noticies)
Etiquetas: Àfrica, crònica, internacionalisme, política, solidaritat
17.11.08
El carro pel pedregar!
14.11.08
Miguel Núñez, In Memoriam
Etiquetas: Congrés dels Diputats, cooperació, crònica, política, socialisme, solidaritat
13.11.08
Debat de Pressupostos 2009
Com cada any ha estat una sessió llarga, de dilluns tarda fins dimecres tarda, i jo diria que feixuga. El cert és que de vegades costa de trobar un sentit a tornar a discutir ara les mateixes esmenes que es van discutir fa una setmana en la també llarga sessió de dos dies, ben complets i sense interrupcions, de la Comissió de Pressupostos.
La feina de tornar a parlar de la mateixa cosa que s'ha parlat una setmana abans potser no sigui el súmmum de la racionalitat, però és el procediment que tenim, donat que en la legislatura anterior no varem aconseguir aprovar la modificació del reglament que ja era gairebé a punt, i que racionalitzava i alleugeria aquest tipus de debats, sense treure'ls ni una engruna de contingut polític.
Encara he d'estar content que a mi m'ha tocat defensar la postura del Grup Socialista en la secció d'Afers Estrangers i Cooperació, i he pogut fer un discurs ben polític, provocat per la baixa demagògia exercida pel Partit Popular a compte del pagament de les pintures de Barceló a la seu de Nacions Unides a Ginebra.
No es tracta de reproduir-lo aquí, però no puc deixar de dir que em sembla impresentable que s'intenti fer passar bou per bèstia grossa en una matèria com aquesta, i s'arribi a afirmar que es deixa de vacunar nens per pagar pintures, a plena consciència de que els diners pagats no han estat detrets de la cooperació, ni computats com tal, sinó afegits als pagaments, sense disminuir ni un euro de les finalitats de cooperació internacional per al desenvolupament.
En qualsevol cas, la bona notícia és que el Congrés dels Diputats no ha aprovat ni una sola esmena als Pressupostos que no hagi estat pactada amb el Grup Socialista.
Ara queda el Senat i el seu previsible veto, que serà aixecat pel Congrés en una sola votació.
Ja n'anirem parlant, si el tema us interessa.
Etiquetas: Congrés dels Diputats, crònica, política
12.11.08
Una cita / LVI
Georges Jacques DANTON (1759 - 1794)
(Després del pa, l'educació és la primera necessitat d'un poble)
(Después del pan, la educación es la primera necesidad de un pueblo)
Etiquetas: política, Revolució Francesa
11.11.08
Kristallnacht
La Kristallnacht va suposar un tombant dramàtic en la persecució racial dels jueus per part del règim nazi. Va suposar també el desfermament de la persecució contra tot discrepant, contra tot diferent per raó de la seva ètnia o de les seves opinions. La negació del caràcter respectable del discrepant portà a la negació de la seva pròpia humanitat, i a la decisió de posar en marxa l'anomenada "solució final a la qüestió jueva" (Endlösung der Jugendfrage), que es va estendre també a d'altres ètnies i a discrepants polítics amb independència de la seva ètnia.
No es va arribar a la Kristallnacht de forma improvisada, a part de l'excusa buscada de la presumpta indignació popular per l'assassinat d'Ernst von Rath, secretari de l'ambaixada alemanya a París, que es va atribuir als jueus.
S'hi va arribar amb una meticulosa preparació prèvia, d'acusació als jueus de ser responsables de tots els mals - alguns ben realment existents - de l'Alemanya d'entreguerres. Aquesta preparació incloïa, com explica Víctor Klemperer en el seu "Lingua Tertii Imperii, LTI", la perversió del llenguatge i, molt especialment, l'ús del llenguatge de l'odi.
L'ús intensiu, massiu, del llenguatge desqualificador, deshumanitzador, al que s'arriba des del simple insult, és quelcom que resulta indispensable per a preparar les divisions socials que arribin a massacres, a allò que anomenem neteges ètniques.
Però no és només que sigui indispensable per arribar a aquest resultat, és que aquest resultat és gairebé impossible d'evitar quan s'instal.la el llenguatge de l'odi.
Ho hem vist a Europa en diferents períodes històrics, i ens podem témer que algunes situacions actuals portin a un resultat com el que avui recordem.
No és ingenu, no és innocent l'ús del llenguatge discriminador contra ètnies concretes, com és el cas italià amb els gitanos, no ho és tampoc en el cas del llenguatge discriminador, d'odi, de separació contra els immigrats a tants i tants països europeus, entre ells al nostre.
Front a la falta d'innocència no s'hi val a badar, cal reaccionar clarament si de debò volem evitar resultats desastrosos.
(article publicat a e-noticies)
Etiquetas: memòria històrica, política
9.11.08
Catalunya endins
Etiquetas: crònica
Retorn de Xipre
Etiquetas: Afers Estrangers, Mediterrània, política, socialisme
6.11.08
Xipre
Etiquetas: Afers Estrangers, Mediterrània, política, socialisme
5.11.08
Hem fet el cim!
Etiquetas: Afers Estrangers, Barcelona, Mediterrània, política
4.11.08
Maratón de enmiendas
Etiquetas: Congrés dels Diputats, crònica, política, pressupostos
3.11.08
Diumenge a l'Eixample
Etiquetas: crònica